Escuchaba en la Cadena Ser el resultado de un proceso de investigación sobre racismo. El o la periodista se hacían pasar por arrendadores que exigían que sus inmuebles no se alquilasen a personas que no fuesen blancas. Sólo 1 de cada 4 inmobiliarias no aceptaron el negocio. El dato alarmante me produjo, sin embargo, cierta […]
Llegir més
Soy aficionado a las películas históricas de la Edad Media y con frecuencia aparecen en ellas los conflictos de los siervos con los señores feudales, por el pago de impuestos abusivos. Estaban obligados a dar al señor feudal la mitad de la producción de las tierras en las que vivían, a trabajar varios días a […]
Llegir més
El nacionalisme és una fe que relliga de forma mística la població, el territori i la llengua. Ho deia l’Enric Prat de la Riba, quan afirmava que “la religió catalanista té per Déu la pàtria”. I no anava errat. L’independentisme es basa en una exacerbació de sentiments i emocions que compacten un grup i donen […]
Llegir més
El que ha succeït a Canet de Mar, que els pares d’un nen de 5 anys demanin el 25% de l’ensenyament en castellà, en unes altres circumstàncies hagués passat desapercebut. S’hi hagués dedicat un breu a la premsa i prou. Però què ha passat? Doncs que en polititzar-se ha agafat una dimensió fora de mida. […]
Llegir més
No fa falta ser en Bob Dylan per saber que els temps estan canviant. El que fa gairebé 60 anys en Dylan no podia preveure, ni pràcticament ningú, és que canviarien a una velocitat sovint molt difícil d’assimilar. Si anem una mica més lluny fa uns 90 anys Federico García Lorca deia aquestes paraules: “La […]
Llegir més
Una vegada més es parla de la parla. Malauradament, l’ambient està tan enrarit que es fa difícil escoltar aportacions enraonades, que ens arribin missatges coherents i desinteressats. No es tracta, només, d’establir una llei, tampoc de canviar la gramàtica ni molt menys d’atorgar percentatges. Els raonaments queden tapats pels esgarips victimistes i les paraulades xenòfobes […]
Llegir més
Lo recuerdo cómo si fuera ayer. Una niña de doce años en tiempos de EGB, volvía a casa después del colegio, en la cocina se preparaba un bocadillo de nocilla , tiraba el cojín del sofá al suelo y en el se sentaba para ver la televisión. Después del gag del teléfono rojo empezaba la […]
Llegir més
Els “ara no toca” es succeeixen en un temps polític convuls que pensa que arribarà un dia en que deixarà de ser-ho. Potser la nostàlgia de la estabilitat política derivada del bipartidisme permetia una prospecció oracular de més àmplia durada… o potser la convivència alternant de menys agents polítics sobre el tauler permetia reformes de […]
Llegir més