Postal d’estiu 2026

Europa pateix una onada de calor que supera totes les previsions i provoca centenars de morts. A causa de les altes temperatures, la  península ibèrica viu de nou el malson dels incendis forestals. Mentre cremen les Gavarres Moreno Bonilla pren possessió com a president d’Andalusia gràcies al suport de Vox que assumeix una vicepresidència còctel amb competències sobre turisme, desregulació, justícia i administració local.  

Un dels punts del pacte és un clar refús a “las imposiciones de agendes ideologicas en materia de cuidado del medio ambiente”. Les polítiques publiques sobre medi ambient no podran suposar traves, costos, o restriccions a qualsevol sector productiu andalús. També queda clar que no hi haurà finançament autonòmic per a les zones de baixes emissions.

Vox te la paella pel mànec i converteix el combat contra el canvi climàtic i les polítiques mediambientals en insígnia electoral. En unes declaracions a la Vanguardia el regidor de Vox a l’ajuntament de Barcelona  Gonzalo de Oro-Pulido afirma que sempre ha fet calor a l’estiu i que la preocupació pel  clima és una excusa per eliminar drets i per fastiguejar els barcelonins. I es queda tant ample! Afegeix, això si, que cal combatre les polítiques climàtiques de l’Ajuntament.

La temperatura política puja gracies al marcatge (també és temps de futbol) que l’ala dura del PP manté sobre un Alberto Nuñez Feijoo cada vegada amb menys perfil propi, assenyalant els límits del camp de joc. Aznar vol recuperar l’Espanya de matriu castellana i avisa: no es pot pactar amb l’independentisme. Reclama una “majoria nacional per evitar un canvi de sistema”. L’expresident urgeix “un propósito reconstructor de dimensiones históricas”. En conseqüència el president de la Generalitat Salvador Illa és un perillós aliat independentista avisa el nou secretari general del PP català Juan Fernàndez engolit per la voràgine catastrofista.

Nuñez Feijoo ha pres nota dels avisos que li envien Aznar, que ja no parla català en la intimitat i la presidenta de la comunitat de Madrid Isabel Diaz Ayuso desfermada contra les propostes del govern central en matèria de finançament autonòmic. Feijoo tria el conreu de la mentida com a eina política, a propòsit de  la regularització d’immigrants i la denominada “llei de nets” que preveu atorgar la nacionalitat als nets dels espanyols exiliats a causa de la guerra civil, per sembrar dubtes sobre la netedat d’un futur procés electoral. Al pur estil de Donald Trump. Per mostrar encara mes la falta d’idees pròpies, Feijoo assumeix la tesi de la presidenta de Madrid d’atorgar drets ciutadans als concebuts no nascuts, una manera d’introduir la batalla contra l’avortament per la porta del darrera. I encara més: es mostra partidari de rebaixar, pràcticament sense negociació amb els agents socials, el sou dels treballadors que es troben de baixa, siguin malalts o absentistes.

El 60% dels ciutadans espanyols tenen poca confiança en la justícia i creuen que hi ha lawfare. El calvari judicial no es bo per al PSOE, que paga l’error de no haver controlat allò que havia d’haver controlat. El temps polític també es complex per a Sumar, que busca lideratge i teixir complicitats i per a Podemos. Junts gesticula constantment als parlaments de Madrid i de Barcelona però Carles Puigdemont no controla l’aparell com evidencia la candidatura a les municipals de la ciutat de Barcelona. Les cames del PP tremolen davant de Vox i les de Junts davant Aliança Catalana

Estiu de parèntesi amb molts interrogants que hauria de servir per a reflexionar sobre els errors comesos per l’ampli ventall de l’esquerra i el centre esquerra a l’hora d’explicar la feina feta. Temps potser per replantejar estratègies de futur. El combat dels mitjans i sectors hostils al govern central no cessarà, es redoblarà d’ara fins a les eleccions. Caldrà que les forces progressistes ofereixin novament propostes engrescadores: son més útils que les crides a la resistència que es desgasten a gran velocitat. Encara que potser si que també caldrà cridar a la resistència de la raó, la ciència i el pensament lliure.

Rafael Pradas, periodista

Deixa un comentari