Fa mesos vaig escriure un àtom anomenat “Jugueu, jugueu, que el món s’acaba[i]”. Potser ara que hi ha qui s’enorgulleix d’acollir a Barcelona la Integrated Systems Europe (ISE, per amagar que es tracta d’un congrés sobre el joc), en podem continuar parlant.
Respecte a aquesta trobada, hi va haver a Barcelona un cert debat sobre si calia acollir-la, ja que el Síndic de Barcelona va instar a la Fira de Barcelona a “introduir criteris ètics que impedeixin programar activitats contràries a les polítiques públiques”. Suposo que es tractava d’evitar fomentar la ludopatia, el que sempre és recomanable i mai aplicat. Però hi ha un detall, una anècdota que no per nímia és menys reveladora.
En aquell àtom comentava els pobres resultats que es publicaven a la premsa en les diverses modalitats de joc de Loteries de Catalunya. Els consultava a la premsa i veia que en molts casos la dotació més alta no arribava als 100 euros. Això, evidentment, era conseqüència de la pobra participació que hi havia. I com a conseqüència em preguntava si era rendible per a l’administració i si valia la pena fomentar un vici a canvi de tan magres resultats.
S’al·lega que els beneficis (si n’hi ha) es dediquen a obres socials. Segons el portal de transparència de L.C. van ser 4 milions d’euros, d’un total de recaptació anual de 57 milions d’euros en les diverses modalitats[ii], que no són poques: 6/49 (amb jóker o sense), La Grossa (diària i de Cap d’Any), el Rasca Ràpid (online o físic), el Trio, L’Express i el Super Toc.
La web és modèlica des del punt de vista informàtic, encara que no de l’informatiu. I això es trasllada als mitjans, que no en comuniquen els resultats basats en el premi que rep cada apostador segons el seu encert, sinó simplement dades genèriques. En el cas de la 6/49, (Ah, l’astúcia tan nostrada!) sempre es publica com si hagués tocat un premi d’un milió d’euros a l’encertant de les sis xifres sense donar el nombre d’afortunats, com tampoc dels premis inferiors. Abans (i d’aquí el meu article anterior), sí que es donava, amb resultats penosos. Ara no es dona, com si fan totes les altres loteries, quinieles i altres eines per arramblar amb els diners de molts per donar-los a uns pocs. Podeu consultar qualsevol diari i veure el silenci de L.C. respecte als altres sortejos. No sols això, si bé la legislació diu que cal garantir un premi de 600.000 euros per l’encertant de 6 xifres de la 6/49[iii], el que es publica sembla indicar que diàriament hi ha un guanyador d’un milió! Mireu la imatge.
Potser no he tingut prou traça, però ni tan sols anant a la web, no he sabut treure’n l’entrellat de quants han encertat cadascuna de les categories de cadascun dels premis. Ho sento. Això em fa pensar que s’ha optat per fer l’estruç, amagant no el cap sota l’ala, sinó els resultats sota la web.
Hem passat anys d’engalipades, mitges veritats i mentides senceres. Esperem que els nous aires que per fi fan avançar el país tinguin en compte que les institucions públiques (i malauradament Loteries ho és) han de ser escrupolosament transparents.
[i] https://cortum.org/2023/01/18/jugueu-jugueu-que-el-mon-sacaba/
[ii] https://www.loteriesdecatalunya.cat/portal-de-transparencia/Memoria-LC-2023.pdf
[iii] https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=34685
Antoni Cisteró
Enginyer Químic, llicenciat en Filosofia, diplomat en Sociologia i escriptor
Autor de «Participar hoy»