La voracitat dels amics de Trump respecte a fer-se més rics, encara, a banda de denominar-los com una nova oligarquia tecno-feudal, està també cridada a ser un model més, diferent segurament per ser més corrupte i amoral que els anteriors, d’allò que els americans han denominat el capitalisme d’amiguets o “crony capitalism”.
Aquest model es basa en una dinàmica en la qual les empreses i els individus més poderosos utilitzen les seves connexions polítiques per obtenir beneficis econòmics, privilegis o proteccions de l’Estat, en detriment de la competència justa i l’interès públic, atemptant els principis d’equitat, de lliure competència i, sobre tot, accentuant les desigualtats
Si bé aquest no és un fenomen nou, ja que al segle XIX en la “conquesta de l’oest” es feia servir concessions de l’Estat, que van continuar amb el capitalisme més industrial, especialment en les guerres, i que amb els lobbys ja des dels 80’ es va incrementar molt. El que ningú podia imaginar que s’arribaria a aquest punt avui dia.
Trump està desplegant, i desplegarà encara més, favors de tota mena per beneficiar als seus nous amics, en el qual apareixerà clarament el model de “privatització de guanys i socialització de pèrdues”, en el que les empreses obtenen rescats financers del govern quan s’enfronten a la crisi, mentre que els beneficis econòmics es concentren en mans d’uns pocs.
Això continua provocant que l’1% posseeix el 31% de la riquesa que equival al 90% dels més vulnerables. (The Guardian).
Hem de recordar el que va dir Biden en el seu comiat «Avui dia, està prenent forma als Estats Units una oligarquia d’extrema riquesa, poder i influència que literalment amenaça tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats bàsics, i l’oportunitat justa perquè tots surtin endavant»
A això caldrà sumar-li regulacions dissenyades per protegir-los dificultant l’entrada de nous competidors al mercat, fent servir, també si és possible, l’antic model de porta giratòria.
Experiència a USA en tenen amb diversos exemples. Rescats bancaris a la crisi del 2008 (nosaltres també ho vam practicar a Europa), mentre les poblacions més vulnerables patien retalls i austericidi, legislacions ambientals interessades, etc.
Però ara ens trobem amb més fanfarronades amenaçants i molt més perilloses com els subsidis a la indústria dels combustibles fòssils, la reducció o quita de les exempcions fiscals per les renovables, i el combat a tota iniciativa que no li caigui bé al nou emperador.
A això li haurem de sumar contractes sense licitacions, subvencions a la “carrera espacial” pel sector privat, ajudes ingents a la IA (malgrat el cop que ha representat el Deep Seek), etc.
Les conseqüències ja les podem anticipar: els tecno-feudo-oligarques més rics, Wall Street de festa permanent, oligopoli en molts sectors, exclusió de competència “no amiga” i, sobre tot, el que se surt de l’esquema patirà, serà castigat. D’ací la lamentable (lamentable?) actitud de sotmetiment dels amos de les empreses que potser estaven fent embalum, però que sabran cobrar els seus guanys molt aviat.
Això representa una situació que caldrà fer front des de la fermesa d’Europa practicant, justament, un model contrari que enforteixi la democràcia, la justícia social, la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats, la ciència per la millora de la qualitat de vida, la no mercantilització de la salut… totes iniciatives que cauen molt malament en la cultura del capitalisme d’amiguets.
Héctor Santcovsky