FINS QUAN?

Ara fa cinquanta anys, del 1966 al 1976, hi hagué a la Xina una revolució cultural, un dels trets característics de la qual va ser confinar a llocs rurals els estudiants universitaris i altres persones susceptibles de desenvolupar un esperit crític envers les directrius del Gran Timoner. Ho comentava amb una parella xinesa que ho […]

Llegir més

VENITE, ADOREMUS

Sembla que per fi tindrem un govern de barallats, el que no deixa de ser ja un costum en el nostre estimat país. Durant els darrers anys, fins i tot quan hi ha hagut president, les institucions s’han vist entorpides per accions erràtiques i dissensions internes. Tot i què, malauradament, les declaracions, ultimàtums i promeses, […]

Llegir més

ASSETJAMENT I ENDERROC

Algú ha encunyat la frase “confrontació intel·ligent”, mentre que altres, molts, massa, es limiten amb afany a practicar el primer vocable, en una constant i cínica tasca d’erosionar no només a un partit polític sinó a les institucions en què intervé . Què representa per al ciutadà del carrer l’exabrupte constant regnant a les Corts […]

Llegir més

TITANIC

Falta menys d’un any per commemorar l’enfonsament del Titànic, el 14 d’abril, fet que ha servit per a múltiples metàfores. Hi penso ara, durant l’exili interior que em vaig imposar fa tres mesos per evitar somatitzar l’ambient enrarit, decadent i tòxic al qual ens han portat els governs de l’última dècada. Des de l’arrogància en […]

Llegir més

Mira qui parla

Quan hi ha tan soroll i tan poques paraules, sempre és bo recomanar: “Mira qui parla”. No, no em refereixo a la pel·lícula de 1989, dirigida per Amy Heckerling, i interpretada per Kirstie Alley i John Travolta. Això no va de comèdia, encara que a vegades s’hi assembli. Aquí i ara cal fixar-se en qui […]

Llegir més

Que no ens robin

A vegades les societats són sàvies i troben solucions a problemes que podrien enquistar-se i esdevenir endèmics. Després, amb la pràctica, i veient que funciona, el desllorigador esdevé tradició. Pot perdurar en el temps, fins al punt que els qui les apliquin dècades després no en sàpiguen l’origen. Aquest preàmbul em serveix per explicar una […]

Llegir més

La bombolla

Acabant de sentir les enrevessades noves mesures anti-Covid, surto al carrer, travesso Urgell i a Provença i veig una llarga cua davant la parròquia de Sant Isidor per rebre l’ajuda alimentària que donen organitzacions civils. I penso: Estaran pendents tots aquests de la “segona residència”, de “poder anar a Andorra a esquiar”?, o simplement estaran […]

Llegir més

Votá Diego

L’emoció com a guia d’actuació és l’ABC del populisme. Imaginem per un moment que, mesos enrere, Maradona hagués optat per presentar-se a unes eleccions al seu país: quants milers de fans l’haguessin votat? Per què?, per a què? Què s’espera d’un elegit “pel poble”? Ah!, però se n’espera alguna cosa? En molts casos, per desgràcia […]

Llegir més