El diccionari ens diu: per extensió, incalculablement petit. Si apliquem l’adjectiu al canvi al llarg del temps, es tractarà d’un canvi imperceptible, però sense aturador. Un exemple: com envellim. El dimarts tenim el mateix aspecte que el dilluns. Tanmateix, si després mirem una fotografia nostra d’anys enrere, potser ens esgarrifarem. Llei de vida. El que […]
Llegir més
No vull insultar ningú. Només vull fer una reflexió sobre l’etimologia d’aquest mot. El mot català idiota prové del grec ἰδιώτης, idiōtēs, derivat de ἴδιος, idios, que significa “privat”, “un mateix” (arrel de les paraules “idioma”, o “idiosincràsia”, per exemple). S’usava en contraposició a les persones que tenien preocupació pels afers públics. Així doncs, no es tracta de cap malaltia ni […]
Llegir més
Els resultats de les últimes votacions a molts nivells (la darrera a França, amb 2/3 de l’electorat quedant-se a casa), demostren que hi ha un allunyament entre la ciutadania i la tasca política, molt qüestionada, però imprescindible per a la gestió democràtica. I em faig la pregunta: Quan hom vota, què vota? En què es […]
Llegir més
Als anys setanta es va posar de moda en el món empresarial un vídeo titulat Quién mató la venta. S’aplegava tot el personal de l’empresa, sovint les noies en un grup lateral i el gerent al darrere, repenjat a la porta, amb somriure de suficiència. I començava la projecció. Fruit de l’època, el plantejament i […]
Llegir més
Ara fa cinquanta anys, del 1966 al 1976, hi hagué a la Xina una revolució cultural, un dels trets característics de la qual va ser confinar a llocs rurals els estudiants universitaris i altres persones susceptibles de desenvolupar un esperit crític envers les directrius del Gran Timoner. Ho comentava amb una parella xinesa que ho […]
Llegir més
Sembla que per fi tindrem un govern de barallats, el que no deixa de ser ja un costum en el nostre estimat país. Durant els darrers anys, fins i tot quan hi ha hagut president, les institucions s’han vist entorpides per accions erràtiques i dissensions internes. Tot i què, malauradament, les declaracions, ultimàtums i promeses, […]
Llegir més
Algú ha encunyat la frase “confrontació intel·ligent”, mentre que altres, molts, massa, es limiten amb afany a practicar el primer vocable, en una constant i cínica tasca d’erosionar no només a un partit polític sinó a les institucions en què intervé . Què representa per al ciutadà del carrer l’exabrupte constant regnant a les Corts […]
Llegir més
Falta menys d’un any per commemorar l’enfonsament del Titànic, el 14 d’abril, fet que ha servit per a múltiples metàfores. Hi penso ara, durant l’exili interior que em vaig imposar fa tres mesos per evitar somatitzar l’ambient enrarit, decadent i tòxic al qual ens han portat els governs de l’última dècada. Des de l’arrogància en […]
Llegir més