Marx és sempre una inspiració per als que ens preocupem per la societat i el seu esdevenir. Sobretot en Groucho, encara que el meu favorit, potser pel seu silenci curull de sons indicadors, sigui l’Harpo. Ara que s’apropen eleccions, m’hi apropo de nou. Tots els candidats, sense por de que la gent es cargoli a […]
Llegir més
Metro, hora punta, ple de gom a gom. Per un moment, enfileu-vos i mireu per sobre els caps. Molts d’ells, capcots abstrets pel seu mòbil. Baixeu, tanqueu els ulls i penseu: A quants d’ells els afectarà l’onada d’intel·ligència artificial que està a punt d’inundar-nos? No ens mullarà els peus, no ens refredarà el melic. No. […]
Llegir més
En tota llista electoral, els noms volen dir quelcom més que una simple referència onomàstica. Aquesta anàlisi va d’un parell de noms habituals, res de nou ni espectacular. Però resulta que tots dos sonaran durant la llarga, pesada, tramposa, campanya municipal que s’apropa. Primer atribut: quin partit porten al darrere? Quin programa del seu col·lectiu portaran […]
Llegir més
Fa més por, i més mal, un virus invisible que un llop amb el pèl eriçat. El primer no el veiem, va penetrant, i sovint causa danys que, un cop algú se n’adona, ja han envaït tot el cos. Pensava això llegint els dos magnífics articles de Fidel Masreal a El Periódico del dilluns 20 […]
Llegir més
Hi ha una dita freqüent al meu poble que potser es pot aplicar a la política actual: “qui tot ho menja alhora, tot ho caga alhora”. Tenim pressa, se’ns deia fa una dècada. Era el moment, cap d’altre seria més propici, o ara o mai! Clamaven els predicadors. Per què? Vist el que s’ha vist, […]
Llegir més
Escric en temps de regals, tiberis i rifes. Miro la LOTO 6/49 del dia 4 de gener del 2023, i veig que el premi més alt és de 65 €.; dos dies abans, de 100 €. L’historial diu que difícilment es passa dels 1.000 €. Els mateixos dies, veig que La Primitiva ha donat fins […]
Llegir més
Sí, el temps se’ns escola entre les mans. Fuig de la nostra vana esperança de retenir-lo, aturar-lo, fins i tot de tornar-lo enrere. Ho deien els antics: “el temps fuig” i afegeixo: “i nosaltres també”. El fenomen no és d’ara. Però sí que avui el temps no és que vagi marxant, és que corre com […]
Llegir més
Primer va semblar una astuta (sobretot astuta) maniobra electoralista. Calia obrir la caixa dels trons patriòtics per aconseguir una majoria aclaparadora per a les dretes fins aleshores moderades, en aquell moment en hores baixes a causa de la nefasta gestió de la crisi econòmica. La gent s’ofegava, en bona part per retallades no sempre necessàries, […]
Llegir més