No, no hi ha cap garantia que d’aquí a uns anys els Estats Units no hagi esdevingut un país d’ultradreta. Potser no és adient emprar el qualificatiu feixista, no vindrà dels fascio italians, ni tampoc del nacionalsocialisme alemany, però en tindrà moltes de les seves característiques: culte obsessiu i sectari d’un líder omnipotent; menyspreu i […]
Llegir més
Una vegada més es parla de la parla. Malauradament, l’ambient està tan enrarit que es fa difícil escoltar aportacions enraonades, que ens arribin missatges coherents i desinteressats. No es tracta, només, d’establir una llei, tampoc de canviar la gramàtica ni molt menys d’atorgar percentatges. Els raonaments queden tapats pels esgarips victimistes i les paraulades xenòfobes […]
Llegir més
La memòria històrica és actualitat. Se’n parla arran de la llei que ha entrat a les Corts, i també de nombrosos actes de record o exhumacions. Hi ha moltes entitats actives, i el Club Còrtum organitza un sopar d’aquí a uns dies per debatre sobre aquest tema. Tot molt bé, però davant la immensa feina […]
Llegir més
Utilitzar fins a la nàusea un mot, no sempre l’enriqueix. Això ens ha passat a casa nostra. El referèndum és avui dia una fita, no un mitjà per assolir-ne una altra. Convençuts els seus defensors de què la independència no és factible a curt termini, el referèndum, junt amb l’amnistia, són els mantres que ressonen […]
Llegir mésEscric això el dia 15 de setembre, quan s’enceta la Taula de Diàleg entre els governs espanyol i una part del català. Fa un temps que ha sorgit també la proposta socialista d’una taula dels partits catalans de tot l’arc parlamentari. Avui també, faig la presentació del meu llibre Participar hoy – Notas para una […]
Llegir més
El diccionari ens diu: per extensió, incalculablement petit. Si apliquem l’adjectiu al canvi al llarg del temps, es tractarà d’un canvi imperceptible, però sense aturador. Un exemple: com envellim. El dimarts tenim el mateix aspecte que el dilluns. Tanmateix, si després mirem una fotografia nostra d’anys enrere, potser ens esgarrifarem. Llei de vida. El que […]
Llegir més
No vull insultar ningú. Només vull fer una reflexió sobre l’etimologia d’aquest mot. El mot català idiota prové del grec ἰδιώτης, idiōtēs, derivat de ἴδιος, idios, que significa “privat”, “un mateix” (arrel de les paraules “idioma”, o “idiosincràsia”, per exemple). S’usava en contraposició a les persones que tenien preocupació pels afers públics. Així doncs, no es tracta de cap malaltia ni […]
Llegir més
Els resultats de les últimes votacions a molts nivells (la darrera a França, amb 2/3 de l’electorat quedant-se a casa), demostren que hi ha un allunyament entre la ciutadania i la tasca política, molt qüestionada, però imprescindible per a la gestió democràtica. I em faig la pregunta: Quan hom vota, què vota? En què es […]
Llegir més