Escric en temps de regals, tiberis i rifes. Miro la LOTO 6/49 del dia 4 de gener del 2023, i veig que el premi més alt és de 65 €.; dos dies abans, de 100 €. L’historial diu que difícilment es passa dels 1.000 €. Els mateixos dies, veig que La Primitiva ha donat fins a un milió i mig, la Bonoloto més de 100.000 i els Euromillones més de 340.000 €.
La primera conclusió és que els catalans no juguem, o almenys no ho fem en “la nostra”. És un cercle viciós: si no hi ha jugadors, els premis són baixos, i la gent a qui agrada jugar va a altres verals. Aquí el patriotisme va de baixa. Voldria pensar que és un resultat de la reflexió sobre els danys del joc, sobre la injustícia d’aquest, però em temo que simplement és un reflex que “la pela és la pela”:
Sí, el joc és intrínsecament injust; és el contrari de la distribució equitativa mitjançant els impostos: aquests, recullen els diners dels pocs rics i els empren (o s’hauria de fer) en benefici de la gran majoria de la població. Per contra, el joc arreplega diners de molta gent (també dels qui gairebé no tenen res i confien a sortir-se’n amb un cop de sort), per enriquir uns pocs. Un parany que el plaer (o el vici) de jugar no amorteix.
També és escandalós que siguin les administracions públiques les que fomentin la juguesca. Encara que se’n treguin beneficis (de la 6/49 ho dubto), el mal que fan als ludòpates (cada cop més), la injustícia que promou els hauria de fer pensar. Fumar una cigarreta, una, no fa mal, però aviciar-se sí; beure una copa és plaent, però l’alcoholisme és una xacra social. En ambdós casos, l’Administració posa limitacions en l’ús, el lloc o l’edat a pràctiques que són promogudes per empreses privades, amb les que l’administració fa la puta i la ramoneta, perquè els seus impostos són llaminers. Però en el cas del joc, a més de les nombroses empreses privades (casinos, bingos, etcètera) és el mateix govern el qui empeny els incauts a jugar.
Per a mi no és una resposta, però algú podria pensar que els sucosos ingressos són una raó de pes, sobretot si després s’esmercen en projectes socials (per la mateixa raó podria haver-hi un ens públic de venda de cànnabis, amb els seus corresponents impostos, és clar). Però si tornem a casa nostra, algú ha valorat el benefici social de mantenir el 6/49, el Rasca ràpid, el Trio, el Super Toc, l’Express, i les diverses Grosses que es fan i es desfan? Fins i tot la més nova, la Dooble, llançada amb la pretensió de finançar entitats socials, ha estat rebutjada per bona part d’aquestes. De què estem parlant? Consultem el portal de transparència les dades corresponents al 2021: 63,3 milions en vendes, que han anat a parar: 39,8 a premis, 12,5 a comissions, 15,3 a compres i uns 2 milions a impostos. Si sumem les despeses sumen: 69,6 milions, o sigui, per sobre dels ingressos[i].
Sé que és un càlcul molt primari, que s’hauria d’aprofundir. Però dat i debatut: Cal tanta propaganda, tanta estructura, per obtenir un minso resultat i un foment de la ludopatia? A no ser, és clar, que el personal, la xarxa comercial (amb terminal o sense), fins i tot els contractats per a la publicitat i altres serveis, siguin el veritable objectiu: el manteniment d’una xarxa clientelar a costa dels incauts de bona fe que volen jugar a “la nostra”. Si es mira el resultat final declarat, és de 3,569 milions, transferits íntegrament al Departament de Treball i Afers socials. Fins i tot assumint que hi ha hagut aquests beneficis, val la pena fomentar un vici? Quin no serà el cost del tractament de les ludopaties, no totes, és clar, degudes a Loteries de Catalunya, però que aquest ens s’esforça a promoure? Val a dir que Catalunya és l’única comunitat que té unitats de tractament del joc patològic a la xarxa sanitària pública, encara que no dona l’abast[ii] en una societat, la catalana, que ha vist com la mitjana d’edat de la ludopatia ha baixat dels 50 als 40 anys, amb molts jugadors joves[iii].
Si llegim la memòria de Loteries de Catalunya esmentada, s’hi diu:
102-16 La nostra visió: Creiem en una loteria pública entesa com un veritable entreteniment social, compassada tecnològicament tant amb el seu temps com amb els seus usuaris, i on la diversió col·lectiva passi per davant de l’afany individual.
La nostra missió: Volem canalitzar una manera de jugar divertida, moderna, íntegra i, a la vegada, integradora, convertir-nos en un vertader motor d’empenta al nostre país al voltant de la solidaritat i la catalanitat, tenint com a objectiu principal la contribució a la cohesió social.
Vull ressaltar quatre conceptes que l’ens reivindica com a fruit de la seva promoció del joc: Entreteniment social; Diversió col·lectiva; motor d’empenta al voltant de la solidaritat i la catalanitat.
Si us plau, si ho llegiu pensant en la 6/29, no rigueu, perquè és per plorar.
Un altre dia parlarem del Hard Rock Entertainment.
[i] https://www.loteriesdecatalunya.cat/portal-de-transparencia/Memoria-LC-2021.pdf
[ii] https://www.ara.cat/dossier/unitats-joc-patologic-desbordats_1_4233287.html
[iii] https://www.lavanguardia.com/vida/20210203/6219781/baja-edad-media-personas-adictas-juego-tratadas-cataluna.html
Antoni Cisteró
Enginyer Químic, llicenciat en Filosofia, diplomat en Sociologia i escriptor
Autor de “Participar hoy”