El diccionari d’Oxford va declarar la postveritat «Paraula de l’Any» el 2016. La va definir com a «situació en què els fets objectius influeixen menys que els arguments que apel·len a les emocions o les creences quan es tracta de definir l’opinió pública». El Brexit i Donald Trump exemplificaven aquest concepte. Tanmateix, alguns lingüistes també la defineixen com una veritat a mitges. La veritat fora de context i la veritat a mitges són considerades per l’ètica clàssica més perjudicials que la mentida, ja que, en recollir una part de la realitat, la fan més creïble. Una informació parcial o contextualitzada de manera esbiaixada per generar una narrativa i una percepció errònia o distorsionada amb un propòsit clar. Les xarxes socials, sense mediadors i amb la manca d’escrúpols, fan la resta. No cal utilitzar la intel·ligència artificial ni grans mitjans per fomentar falsedats. Tres exemples. (N’hi ha moltíssims més):
1. Un home es passeja sol per un barri de qualsevol ciutat. Fa una fotografia d’un contenidor d’escombraries ple, amb bosses fora, algunes rebentades. Coneix perfectament l’hora en què ha de passar el camió de recollida de brossa. Després s’acosta a una plaça i parla amb unes noietes joves. Els hi pregunta si tenen por dels xavals magribins que també viuen al barri. Elles riuen i diuen que són uns pesats. Sobretot un, el més guapo. I continuen rient. Ell insisteix i els explica que està fent un reportatge. Accedeixen a ser entrevistades i proporcionen, sense saber-ho, les respostes que espera l’entrevistador. Al cap d’una hora, ja podem veure a les xarxes, degudament il·lustrat, que la brutícia i la inseguretat s’han apoderat d’un determinat barri a causa de la immigració.
Fantasia? No. Està passant. Un home, un telèfon i una hora de feina.
2. Un alcalde d’una població petita explica que durant el seu mandat va posar en la seva carpeta de prioritats la política d’habitatges assequibles amb el compromís d’edificar vivenda pública. Quan el programa estava força avançat, es va obrir un registre de sol·licitants i s’hi van apuntar unes 400 persones (les xifres són inventades, però el cas és real). Al cap de tres anys, 70 ciutadans van poder estrenar pis per sota del preu de mercat. El poble era i és un dels que més promoció pública d’habitatge té al país. Titular d’un diari: «330 persones es queden sense pis».
3. Elon Musk va compartir a X una publicació d’un compte que acostuma a difondre falsedats sovint, on s’afirmava que «El 91% dels condemnats a Catalunya per violacions són estrangers». La mostra, amb només 22 empresonats, no permet extrapolar dades de causalitat entre violadors i nacionalitats.
Rosa Maria Puig-Serra