I tu, per què no ets independentista?

Històricament, les societats han necessitat catalogar o classificar la seva població en determinats grups tenint en compte les classes socials, els interessos polítics, determinats elements culturals, la formació i el coneixement… En aquest sentit, actualment, i des de fa alguns anys, una de les classificacions en què es divideix a la població catalana és sobre el seu suport o rebuig a la independència de Catalunya. En el meu cas  (i suposo que a un gruix important de la població), m’he trobat en reiterades ocasions responent a la següent pregunta: “I tu, per què no ets independentista?” Doncs bé, no ho soc per múltiples raons. Intentaré, però, argumentar-ne tot seguit les més importants.

En primer lloc, perquè vivim en un món absolutament interconnectat i on el conjunt de la ciutadania mundial té unes dependències enormes. En conseqüència, no hi ha, tret d’algunes excepcions, executius que posseeixin tota la sobirania, sinó que hi ha governs multinivell que, sovint, han d’adoptar decisions de forma conjunta i consensuada. En el cas de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, per exemple, els fets han anat demostrant que els perjudicis són superiors als beneficis.

En segon lloc, perquè l’independentisme català ha demostrat no respectar nocions bàsiques de la democràcia com ara el respecte a les regles del joc o al pluralisme polític i social. Així mateix, ha utilitzat, sense cap mena de límit, les institucions públiques i privades per posar-les al servei de la seva causa política. Potser una de les majors anomalies de la societat catalana ha estat l’ús polític dels mitjans públics de comunicació com a difusors de les proclames independentistes i, obviant, el pluralisme polític i social que impera a Catalunya.

En tercer lloc, perquè el moviment independentista ha fet visible, en bona part, que no només és incapaç d’integrar al que pensa diferent sinó que exigeix l’acceptació absoluta dels seus ideals polítics. En cas contrari, en l’actualitat no es titllaria de “botifler” o “traïdor” a tots els electors que no combreguen amb una part dels seus postulats o que directament els refusen.

En quart lloc, perquè una bona part de la classe política catalana s’ha sumat al carro independentista per tapar els seus casos de corrupció i/o les retallades en serveis públics bàsics. Serveis públics bàsics que, per cert, eren i són la ‘salvació’ per un bon gruix de ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

En cinquè lloc, i no menys important, perquè l’independentisme, com qualsevol moviment nacionalista, ho ha basat pràcticament tot en elements identitaris. És, probablement, el terreny on se sent més còmode. En comptes de respectar les múltiples identitats que coexisteixen a Catalunya i que l’enriqueixen com a societat, el secessionisme ha preferit i prefereix obligar a triar a la ciutadania entre unes identitats o unes altres. Això, malauradament, ha provocat un afebliment de la cohesió social i de la unitat civil del nostre país. Al mateix temps, i cal tenir-ho present, la dreta espanyola ha errat en la seva estratègia de combat a l’independentisme, perquè no ho ha fet des d’una esmena a la totalitat al seu model social i polític sinó com una confrontació identitària.

En sisè lloc, perquè l’independentisme tendeix a centrifugar la responsabilitat de les seves decisions i gestions. Quantes vegades hem sentit que la culpa d’x qüestió és del govern espanyol?

I, finalment, no soc independentista perquè no em sento reconegut per una causa política que és capaç de tergiversar el llenguatge i la història política dels darrers 40 anys per tal d’adaptar-los al seu relat polític i als seus interessos electorals.  Un dels exemples més nítids, en aquest sentit, és l’afirmació que hi ha un 80% de la societat catalana que vol l’amnistia i l’autodeterminació. Si això fos així, l’actual correlació de forces al Parlament de Catalunya seria ben diferent.

En fi. Per ara, i com si es tractés d’una carta a Sa Majestats els Reis d’Orient, només m’agradaria demanar-li al govern liderat per Pere Aragonès que vetlli més pel bé col·lectiu (salut, educació, gent gran, pobresa infantil, canvi climàtic…) i que tingui més en compte el pluralisme polític i social a l’hora de prendre segons quines decisions.

Marcel Vidal

Marcel Vidal

Periodista
@marcel30111998

2 thoughts on “I tu, per què no ets independentista?

  1. Hola Marcel,
    El plantejament és molt clar, la independència no és l’objectiu, és el camí. Hem de marxar, quan abans millor, d’un estat que ens escanya econòmicament i que està podrit de corrupció. És igual que el govern espanyol sigui de dretes o d’esquerres, la situació no canviarà. L’etapa del diàleg ja s’ha esgotat, ja n’hi ha prou de ser pòrucs, és el moment de fer valents i fer una passa endavant i decidir el nostre futur.
    Una abraçada
    Jordi Sempere

  2. L’article d’en Marcel m’ha semblat bastant clar encara que ha deixat de banda molts arguments per no voler ser independentista tan a nivell emocional com racional. Entenc que el company Jordi Sempere es independentista, cosa molt legitima, però jo li voldria dir clara i rotundament que el que està escanyant econòmicament a Catalunya es precisament l’independentisme.

    Soc dels que pensa i amb potents arguments que una Catalunya independent avui no seria sobirana i per tan seria un Estat fallit.

    Felicito al Marcel i en Jordi per tenir el coratge de debatre aquest tema amb tanta claredat i de manera no violenta.

    Ben cordialment als dos, Temi Vives Rego

Deixa un comentari