A l’assaig El temps esquerp l’exlíder polític Raimon Obiols hi afirma, parlant de la situació política general, que “voldria una aliança efectiva entre els optimistes de la voluntat i els pessimistes de la intel·ligència” i hi afegeix que “voldria que guanyessin els que solen perdre.” La segona frase m’ha vingut en ment aquests dies veient […]
Llegir més
El vot de la ciutadania en una democràcia respon a percepcions, visions i conviccions molt diferents. En molts casos, fins i tot, contraposades. Per això, els bons polítics són aquells que, més enllà de gestionar correctament els recursos públics de la seva comunitat, són capaços d’harmonitzar interessos i perspectives antagòniques per tal de cercar una […]
Llegir més
Pensava que aquesta vegada el món s’aturaria. O, si més no, que alguna cosa canviaria. Alguna petita variació, almenys. Però no. Les nostres vides continuen endavant. Continuem anant a treballar, veient obres de teatre i pel·lícules al cinema, celebrant les victòries del Barça o de l’Espanyol… Sí, les nostres vides continuen. Algunes amb més fortuna […]
Llegir més
Tinc 24 anys i en fa uns 8 que tinc un compte a Instagram. Després de resistir-m’hi durant força temps finalment hi vaig entrar per una barreja de curiositat i de pressió social. Sembla que ser adolescent o jove sigui sinònim d’estar a Instagram, i crec que no hauria de ser així. En tot cas, […]
Llegir més
Escric aquestes ratlles poques hores després que Brasil i Països Baixos hagin quedat eliminats del Mundial de futbol. L’alegria dels seguidors argentins i croats contrasta amb la decepció i la tristesa dels aficionats holandesos i brasilers. Totes les seleccions anhelen arribar a la final del torneig, però només dues hi accediran. I, tanmateix, perquè una […]
Llegir més
Aquest estiu he estat dues setmanes a Oxford amb l’objectiu principal de millorar el meu nivell d’anglès. Un dels avantatges d’aquesta mena d’experiències és que estàs en constant contacte amb estudiants d’altres països i que, de retruc, coneixes altres realitats i cultures. Reconec que abans de marxar tenia el pressentiment que nois i noies d’altres […]
Llegir més
Quan era petit, em pensava que els meus avis eren immortals. Dit d’una altra manera, creia que eren eterns i que viurien per sempre. Una absurditat, si es mira des de qualsevol paràmetre racional, però suposo que és propi dels infants imaginar-se un món que no és el real. Diria que em negava a pensar […]
Llegir més
M’imagino una família d’Ucraïna. Una família de Mikolàiv o Khàrkiv. Una família de quatre membres, com la meva. Una família que l’hivern passat va celebrar, com centenars de milers d’altres, el Nadal i el Cap d’Any. Un Nadal que, a més, presentava, per a moltes persones, un caràcter especial, ja que, després de dos anys […]
Llegir més