Què tenen en comú aquestes tres dates? Aparentment, res. En tot cas, els progressistes podrien dir que 8 de març i 1 de maig són dues dates reivindicatives, ja que una fa referència a la dona treballadora i l’altra als treballadors en general; i el 23 d’abril, siguem d’esquerres o de dretes, celebrem el dia […]
«Citius, altius, fortius», que vol dir «més ràpid, més alt, més fort» en llatí, ha estat el lema olímpic clàssic. Difós pel baró Pierre de Coubertin el 1896, a propòsit del restabliment dels Jocs, el lema ha fet fortuna, reproduint-se a les medalles, en banderes, en convencions esportives, etcètera. L’any passat, el 2021,el Comitè Olímpic […]
El darrer mite de l’independentisme és que una llengua que parlen gairebé deu milions de persones i que entén més del 90% de la població es troba en perill d’extinció. Mai no hi ha hagut tants catalanoparlants com ara, ni tantes publicacions, ni tantes ràdios. Poques són les llengües minoritàries que disposen fins i tot […]
Tinc una amiga que sempre es queixa de l’excessiva informació que es dedica a la COVID que ocupa els titulars, les notícies importants i les secundàries. I té raó, les notícies mesurades són bones, l’abús, contraproduent. L’ARA ens va treure d’aquesta inacció amb la publicació d’una investigació que va durar com un part. Uns mesos […]
Una nena participa en un concurs televisiu titulat «Atrapa’m si pots», emès per TV3. Li pregunten «De quin cereal està feta la pasta italiana més tradicional?». Passen els segons i la concursant s’ho rumia. Ella sap la resposta en castellà, però no li ve al cap la paraula en català. Tot i amb això, pregunta […]
El nacionalisme és una fe que relliga de forma mística la població, el territori i la llengua. Ho deia l’Enric Prat de la Riba, quan afirmava que “la religió catalanista té per Déu la pàtria”. I no anava errat. L’independentisme es basa en una exacerbació de sentiments i emocions que compacten un grup i donen […]
El que ha succeït a Canet de Mar, que els pares d’un nen de 5 anys demanin el 25% de l’ensenyament en castellà, en unes altres circumstàncies hagués passat desapercebut. S’hi hagués dedicat un breu a la premsa i prou. Però què ha passat? Doncs que en polititzar-se ha agafat una dimensió fora de mida. […]
Una vegada més es parla de la parla. Malauradament, l’ambient està tan enrarit que es fa difícil escoltar aportacions enraonades, que ens arribin missatges coherents i desinteressats. No es tracta, només, d’establir una llei, tampoc de canviar la gramàtica ni molt menys d’atorgar percentatges. Els raonaments queden tapats pels esgarips victimistes i les paraulades xenòfobes […]