Com aquell qui no vol la cosa he acabat per tenir una petita col·lecció de targetes de transport d’arreu del món. La darrera que he fet servir és l’Oyster card per viatjar pel metro i el bus de Londres. La veritat és que allà podria haver pagat a l’entrada de les estacions directament amb la […]
Llegir més
El darrer mite de l’independentisme és que una llengua que parlen gairebé deu milions de persones i que entén més del 90% de la població es troba en perill d’extinció. Mai no hi ha hagut tants catalanoparlants com ara, ni tantes publicacions, ni tantes ràdios. Poques són les llengües minoritàries que disposen fins i tot […]
Llegir més
El nacionalisme és una fe que relliga de forma mística la població, el territori i la llengua. Ho deia l’Enric Prat de la Riba, quan afirmava que “la religió catalanista té per Déu la pàtria”. I no anava errat. L’independentisme es basa en una exacerbació de sentiments i emocions que compacten un grup i donen […]
Llegir mésL’esquerra té un problema del qual no és encara conscient i és que no té el monopoli de les bones causes. No s’ha adonat que un senyor pot ser perfectament feminista i de dretes, o ecologista i de dretes, o defensor dels animals i de dretes. Es clar que la dreta d’aquest país, cada cop […]
Llegir més
Ara fa set anys que dos bons amics, Enric Llorens i Jaume Moreno, varen publicar un llibres titulat Con ases en la manga, on intentaven explicar com el món de la política havia adoptat formes i tècniques del món de la màgia amb el propòsit de despistar a la gent, de portar la seva atenció […]
Llegir més
El 16 de febrer passarà a la història de la televisió pública catalana com el dia en què va renunciar definitivament al periodisme per convertir els seus informatius en actes irresponsables d’iniquitat. Just quan comencen a plantejar-se les negociacions per crear un nou govern a Catalunya, l’informatiu del migdia de TV3 obre amb un peça de prop de 20 minuts dedicada […]
Llegir més
La polseguera que ha aixecat la reunió mantinguda per tot un vicepresident del Parlament de Catalunya, com Josep Costa, amb grups d’extrema dreta no és més que un nou exemple d’una llarga tradició d’amistats perilloses de l’independentisme, que sovint porta a justificar i homenatjar personatges i actituds més aviat qüestionables. Un exemple és Martí Marcó, […]
Llegir mésProbablement uns dels llegats més nefastos del franquisme sigui la seva contribució a incloure dins de l’imaginari col·lectiu de Catalunya la idea que ser català eximeix de ser feixista. Res més lluny de la realitat. De fet la connexió de l’independentisme català amb el feixisme de Mussolini i l’Alemanya nazi va ser intensa. Una de […]
Llegir més