El primer disc de rock que vaig demanar que em compréssin va ser Synchronicity de The Police; el segon, Piece of Mind, de Iron Maiden. Els dos acabats de publicar, el 1983. El tercer, uns mesos després, seria Highway to Hell, de AC/DC. Allò no tenia volta enrera Quaranta i pocs anys després, aquells dos […]

Hi ha noms que ocupen sempre el centre del relat del rock americà —Dylan o Springsteen  sobretot, John Fogerty o Neil Young— i d’altres que són igual de grans als Estats Units però que queden en segon pla a Europa. Tom Petty en va ser un; John Hiatt n’és un altre. I també John Mellencamp, […]

Que la música sembli més una simple mercaderia que una transacció sentimental ja no ens escandalitza. Tenim concerts i vinils a preus desorbitats i aquell acrònim anglo, el “FOMO” (fear of missing something) que descriu la sensació d’haver de ser en algun lloc/concert per por a no poder explicar ni reivindicar l’experiència viscuda.  Tot i […]

Cada año desde 2008, un sábado de abril, el Record Store Day (RSD) celebra la existencia de las tiendas de discos independientes, en plan “dáles tu apoyo y compra discos físicos en tu tienda local”. En realidad es un sacacuartos más de la industria discográfica, sólo que al menos publican ediciones interesantes y limitadas de […]

De nom policial, els granadins 091 són una de les millors bandes de rock d’aquest país. Segurament, un dels secrets més ben guardats de la música espanyola: respectats, influents, però sempre en un segon pla comercial. Potser perquè provenen del sud i allà estan afincats.  Al centre de tot hi ha el guitarrista José Ignacio […]

Diuen que la música és bona o dolenta. Com el menjar. Com el temps. Com la política: hi ha bona política i mala política. I en termes objectius estarem d’acord. Però com tot, depèn del prisma des del qual es mira, o de com t’afecta, o de l’interès i receptivitat prèvia que un pot tenir. […]

Hi ha bandes amb grans discos i n’hi ha que realment enlluernen quan pugen a un escenari. Els anglesos Suede ho tenen tot. Bona part del seu magnetisme sempre ha depès del carisma de Brett Anderson: prim, nerviós, elegant, convertint cada concert en una mena de ritual emocional. Quan van aparèixer a principis dels noranta, […]

Hi ha bandes que expliquen una època encara que no ho pretenguin. Megadeth n’és una. El thrash metal que va impulsar Dave Mustaine a mitjans dels vuitanta era velocitat, ràbia i també una mirada obsessiva sobre el món de la Guerra Freda, les armes nuclears i la hipocresia política. Mustaine, líder, cantant i guitarrista del […]