Una guitarra elèctrica, una veu poc preocupada per la perfecció i alguna cosa per dir. Billy Bragg porta més de quaranta anys demostrant que per escriure una bona cançó política no cal gaire més.
Va aparèixer a la Gran Bretanya de Thatcher barrejant punk, folk, sindicalisme i cançons d’amor. Podia cantar “Between the Wars” o “There Is Power in a Union” i immediatament després explicar una història sentimental. Aquí hi ha una de les claus de la seva supervivència: Bragg mai no ha estat només un pamflet amb guitarra. I continua intervenint. El 2025 va publicar “Hundred Year Hunger”, destinada a recaptar fons humanitaris per Gaza, i el 2026 continuava participant activament en mobilitzacions polítiques britàniques.
Woody Guthrie emprava una guitarra per matar feixistes. Bob Dylan va electrificar el folk unint amb èxit música i política. Joe Strummer va electrificar la política. Billy Bragg va agafar una mica de tots tres i va descobrir que, de vegades, una guitarra i una idea encara poden fer molt soroll.
Potser la cançó protesta sembla avui una relíquia dels seixanta. Bragg, als 80’s, ja va demostrar el contrari. Certament, sota el mateix fons, cal actualitzar formats musicals perquè sigui efectiva. La llista actual n’és plena. Ho deixem pel proper STEREO.
Félix Ortega