Diuen que la música és bona o dolenta. Com el menjar. Com el temps. Com la política: hi ha bona política i mala política. I en termes objectius estarem d’acord. Però com tot, depèn del prisma des del qual es mira, o de com t’afecta, o de l’interès i receptivitat prèvia que un pot tenir. […]
Hi ha bandes amb grans discos i n’hi ha que realment enlluernen quan pugen a un escenari. Els anglesos Suede ho tenen tot. Bona part del seu magnetisme sempre ha depès del carisma de Brett Anderson: prim, nerviós, elegant, convertint cada concert en una mena de ritual emocional. Quan van aparèixer a principis dels noranta, […]
Hi ha bandes que expliquen una època encara que no ho pretenguin. Megadeth n’és una. El thrash metal que va impulsar Dave Mustaine a mitjans dels vuitanta era velocitat, ràbia i també una mirada obsessiva sobre el món de la Guerra Freda, les armes nuclears i la hipocresia política. Mustaine, líder, cantant i guitarrista del […]
Hay canciones que te atrapan antes incluso de entender por qué. Así llegué a Celeste, de nombre completo Celeste Epiphany Waite. Stop This Flame tenía algo raro: era bailable y elegante a la vez, como si el soul clásico hubiese decidido salir de fiesta. Desde entonces la he seguido con curiosidad. Hace un par de […]
Llegeixo en els textos promocionals del concert d’aniversari de la mallorquina Maika Makovski al Palau de la Música aquesta propera setmana que serà un espectacle únic per celebrar “el seu propi multillenguatge musical”. I és que en aquests vint anys de carrera ha tocat diversos estils, sempre des d’una òptica de rock insobornable i partint […]
Fa uns vint anys un company de feina, Marçal Lladó, em va dir que ho deixava, que es volia dedicar al projecte que feia uns anys havia iniciat amb uns amics: un segell discogràfic. Una bona aventura. De nom Bankrobber, en honor a la cançó de The Clash del seu disc Sandinista, vint-i cinc anys […]
Hi ha músics condemnats a la tercera divisió de la música. Artistes amb una sòlida càrrera discogràfica, una base fidel de fans i un directe que és sempre una injecció d’adrenalina. Que en algun moment treuen el cap més amunt, sonant a ràdios o en algun anunci televisiu, amb els seus quinze minuts de fama… […]
La revolta de la ciutadania de Minneapolis contra els assassinats perpetrats per la policia antiinmigració de Trump està generant un moviment de solidaritat i protesta per part de molts artistes i músics. Aquesta setmana, Bruce Springsteen, més polititzat que mai en la seva darrera etapa, ha publicat una cançó titulada Streets of Minneapolis, dedicada a […]