Malraux a Catalunya -1

L’any vinent es commemoraran els cinquanta anys de la mort de l’escriptor francès André Malraux. Es preparen molts actes de celebració i remembrança, per descomptat a França, on s’ha instituït una Comissió nacional presidida per Céline Malraux, però també arreu del món, des de Singapur als Estats Units, i també a Catalunya, on es pensen celebrar diversos esdeveniments, que ja us farem saber. Com a prefaci de què aquí es pugui fer, m’agradaria comentar la relació de Malraux amb el nostre país i amb Barcelona en particular.

Un primer contacte significatiu es produí el juliol de 1936. Comissionat pel govern francès per informar-se sobre la situació oberta per un cop d’estat militar, es desplaçà a Madrid, fent escala a Barcelona[i]. Un biògraf diu[ii]: “A l’aeroport de Barcelona troba un personatge tempestuós que reclama cridant un avió per anar a Madrid. És el líder anarquista Durruti. (Malraux) el porta en el seu avió, mentre creixia la seva admiració per aquest combatent del qual en donarà alguns trets en el personatge del Negus a L’espoir”. En efecte, aquesta estada, per curta que fos, i portes o no Durruti a Madrid, influí sobre la redacció de la seva emblemàtica novel·la, no només en el personatge citat, sinó també en el dels fets de l’atac a les Drassanes, on s’estavellà un vehicle per forçar un pas que barrava un canó, i on morí el dirigent de la CNT, Francisco Ascaso i que quedà reflectit tant en la novel·la com en el posterior film Sierra de Teruel.

És possible que durant l’època en la qual creà i dirigí una esquadrilla d’avions, també fes estades a Barcelona, en especial en els primers moments, quan els avions que passaven a Espanya escamotejant la No-intervenció, feien escala a Barcelona.

Ja el 1937, se celebrà, amb una participació rellevant de Malraux, el II Congrés Internacional d’escriptors en defensa de la cultura. Inaugurat a València, passà després a Madrid[iii] on se celebraren la majoria dels parlaments, del que voldria destacar-ne un.  En un temps on les notícies falses o manipulades estan a l’ordre del dia, potser convé també recordar un fragment de l’al·locució del president de les Corts, Sr. Martínez Barrio[iv]: “Aviat passareu la frontera. No us demanem que desfigureu res del que heu vist, ni que presenteu la veritat amb altres aspectes que els que heu comprovat. Amb què el vostre testimoni sigui veraç per nosaltres ens serà suficient. No demanem al món altra cosa que se’ns conegui. Les tràgiques realitats que heu viscut són les d’un poble que només va cometre el delicte de voler dirigir el seu propi destí. Dient la veritat ens feu un gran servei”.

Després, via Conca, Peníscola i Benicarló, arribaren a Barcelona l’11 de juliol, on hi hagué un curt però atapeït conjunt d’actes[v]. Allotjats a l’hotel Majestic, al vespre es feu un  acte d’afirmació antifeixista al Palau de la Música. L’endemà, visitaren la Conselleria de Cultura, l’ajuntament i al president Companys, i després assistiren a la inauguració de l’Exposició del Llibre Català, al Casal de Cultura a la plaça Catalunya, 14; seguí un dinar a la Font del Lleó, i ja a la tarda se celebrà un acte folklòric a la Universitat o un concert al Liceu amb actuació de Pau Casals.

No hi ha constància que Malraux parlés en algun d’aquests actes protocol·laris, encara que sí que va ser a Barcelona amb els congressistes[vi], però com a testimoni de l’ambient que s’hi respirà, es pot donar un fragment de la seva intervenció a Madrid, el 7 de juliol, al cine Salamanca, on ell presidia una de les taules[vii]: “El 1r. De maig, es va celebrar a París una jornada de solidaritat amb el poble espanyol. Per fer comprensible la situació, hi havia un llençol amb la fotografia dels nens morts que tots coneixeu. Quan les desenes de milers d’obrers passaven pel davant, inclinaven les banderes i molts, inclinaven també el seu fill viu […] Rebeu la salutació dels que estem aquí, sigui com a combatents o com a escriptors, i de la mateixa manera que els obrers inclinaven els seus fills, ens inclinem nosaltres davant el vostre valor”.

També poden ser d’interès les paraules que el president Companys va dir al Palau de la Música, la nit de l’11 de juliol, després de sentir l’himne dels segadors: “Sota l’estímul dels ideals de llibertat i de dignitat civil i humana, Catalunya es redreçà contra la insurrecció de la casta militar i va anihilar i desfer en poques hores, en un miracle d’entusiasme i coratge popular, els quadres de l’exèrcit que havien sortit de les casernes i ocupat els carrers de Barcelona […] iniciant amb aquesta victòria el ressorgiment de l’Espanya lleial a tots els indrets de la República, en la qual s’escriuen pàgines d’heroisme que es diuen Madrid, i es diuen Euskadi, i que es diuen en definitiva i en llenguatge universal: Llibertat, Dret i Cultura”[viii].

El matí del dia 13, alguns congressistes es quedaren un temps més a Barcelona, altres anaren fins a la frontera francesa, visitant Girona, per després anar a París. Malraux es dirigí cap al sud de França, a Vernet-les-Bains, on amb els records del que havia viscut i el que li havien explicat durant els primers mesos de guerra, començà la redacció de L’espoir, la seva mítica novel·la, que un any després serviria de base al rodatge, també a Barcelona, d’una fita històrica al món del cinema: Sierra de Teruel. Però això ho guardo per al pròxim article a Còrtum, on explicaré les vicissituds del rodatge a Catalunya durant els darrers mesos de guerra.

Antoni Cisteró

Membre del C.A. de les Amitiés Internationales André Malraux

---

[i] Els historiadors discrepen de la trajectòria d’aquest viatge. Vegeu: https://www.visorhistoria.com/el-vuelo-de-malraux-2/

[ii] LACOUTURE, Jean. (1976) Malraux, une vie dans le siècle. Página 213.

[iii] On Malraux estigué a punt de morir en un accident de cotxe junt amb l’escriptor Ilya Ehrenburg.

[iv] AZNAR SOLER, Manuel (2018) segundo Congreso Interncional de Escritorers para la defensa de la Cultura. València, Institució Alfons el Magnànim.

[v] AZNAR SOLER (2018): 444.

[vi] La Humanitat, 13.7.1937, página 4.

[vii] AZNAR SOLER (2018): 339

[viii] AZNAR SOLER (2018): 460.