LA POMA, EL CUC, I QUI SE’LS MENJA

A vegades cal agafar distància per veure-hi clar. Imagineu que quan Eva va mossegar la poma, aquesta hagués tingut un cuc tòxic dins seu? La poma, una fruita tan saludable, tan enllaminidora… i capaç de transmetre una malaltia contagiosa.

No és una atzagaiada, és el que està passant amb el vertiginós creixement d’internet i la seva penetració en les nostres vides. Se n’ha parlat molt de l’enginy, però no tant dels receptors i l’efecte que ha causat en ells. Prefereixo centrar-me en ells, que si atenem el que veiem diàriament, és pràcticament tothom. Ah! és precisament aquesta paraula la que m’angoixa.

Tothom, la gent, el poble! Conceptes que tenen una força rellevant i són la base del nostre sistema democràtic. No hi puc estar més d’acord. Però (sempre hi ha un però), serveixen els mateixos esquemes avui que quan es va anar estenent la convivència consensuada partint d’aquell clam de llibertat, igualtat i fraternitat? O pot passar com en l’exemple bíblic, que empassant-se una menja aparentment sana i espectacularment atraient es pot arribar a penalitzar a tota la humanitat, foragitant-la a l’espai exterior on ja sabem qui mana.

En el recurrent tema d’aquests dies, el festival d’Eurovisió, molts dels comentaris deien, per exemple: “Espanya va votar majoritàriament Israel”. Es pot dir que uns cent cinquanta mil vots (equivalents a uns pocs milers de persones) és la veu d’un país de gairebé cinquanta milions d’habitants?

El vici és recurrent, i la participació democràtica minvant. Es dona com a bona la dada que hi hagi un 60% de votants en els processos electorals; i el terç de població que no hi va: no és gent? No és poble? No és país? Fins i tot en segments molt ideològics com en el separatisme, algunes votacions no arriben al 10%. Es poden donar per democràticament vàlids els resultats?

Però no deixem internet, cal anar més enllà, i l’exemple d’Eurovisió ens pot servir. Es tracta, diuen, d’un sistema de vot “popular” (ja hi som!) robust i a prova de bombes. Però en aquest cas ha estat a favor de les bombes. Amb un pressupost mínim, s’ha demostrat que es pot influir decisivament en el resultat, sense fer res fora del reglament però, això sí, prostituint-ne el funcionament. Si això passa en un esdeveniment de llums encegadores i malucs de moviments espasmòdics, que no podrà passar en unes eleccions a un parlament o a un ajuntament!

S’ha parlat de la influència russa en les eleccions de Trump, o els ciber-esforços distorsionadors en tots els comicis nacionals d’alguns països europeus. Per què són tan eficaços? Perquè la maldat es desenvolupa més ràpidament que la regulació per frenar-la, i els receptors dels missatges no estan preparats per detectar-ne el truc. Passa sempre: Primer ve el descobriment; després ve l’afany comercial de treure’n profit, i l’esforç perquè la gent el desitgi i s’hi apunti; i com a conseqüència els espavilats retorcen i manipulen el funcionament per maximitzar l’enriquiment. Més tard, bastant més tard, ve l’administració i ho regula intentant evitar els tripijocs, però aquests sempre van i aniran pel davant.

Així doncs, és suïcida que qui condueix la societat no actualitzi els procediments del seu funcionament a la llum dels avenços tecnològics. Més enllà que en el seu moment fossin adients o més o menys acurades, tant la constitució com la llei electoral (una vergonya per a Catalunya que no en té de pròpia) de fa una cinquantena d’anys tenen mil vies d’intromissió que les fan obsoletes i perilloses per al futur. Perquè, tal com es va veient, i no se n’amaguen, les dretes, cada cop més extremes, estan treballant, i molt, perquè la poma, la democràcia, finalment, aparegui amb tot el seu pansiment i sigui llançada al cubell de la història.

Del mal ús d’internet en surten algunes reflexions:

Per què les dretes (i com més radicals més) fan un ús massiu de les xarxes, mentre que les esquerres les menystenen, cofois com estan de ser al costat de la raó? Quan el ganàpia del pati de col·legi s’engalleix, de poc li serveix al quatre-ulls camacurt treure les millors notes.  

No cal dir que per a influir en la gent calen estructures i diners, i aquests, per la seqüència vista abans, està en mans dels qui menystenen i volen reduir la democràcia a una simple fórmula resolta pels algoritmes. Per això utilitzen una part rellevant de “la gent”, la que està sotmesa a una influència tòxica, no contrapesada per una influència de la mateixa força i sentit contrari. Amb notícies falses o esbiaixades, edulcorades convenientment, es va deixant de costat la veritat, que es dona per sabuda i no és així. Assumir-la necessita un esforç de raonament que allunya a molta “gent”.

Què fa l’esquerra per crear una pluja fina que vagi penetrant i contrapesi la marea barroera i tòxica que vol ofegar-nos?, una influència que consolidi el sentiment que el país va bé gràcies a una gestió honesta, i que encara aniria millor si “la gent” no fes cas dels qui, a Espanya i a Catalunya, només posen bastons a les rodes, voten “no” sistemàticament i compulsiva i fan els possibles perquè el país no avanci pensant en els pròxims esdeveniments electorals.

A escala individual, no és banal que compartim aquell post de Pedro, Salvador o Yolanda, dels sindicats, dels col·lectius socials, Còrtum el primer, de tothom que parli en positiu i honestament. I cal compartir-ho arreu, en àmbits transversals, no només en els te tenim al costat, ja convençuts. Només una intensitat equivalent de caràcter inclusiu i democràtic podrà mínimament compensar l’efecte pervers de les xarxes que vivim. La gent, el poble, tothom té el dret a saber les múltiples facetes de la complicada situació social i política, i nosaltres el deure de fer-les conèixer.

Autor de “Participar hoy”