LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA AL CICLE URBÀ DE L’AIGUA

El cicle urbà de l’aigua inclou tres etapes clarament diferenciades: L’abastament, el sanejament i la reutilització.

En l’abastament incloem la captació dels recursos hídrics, la seva potabilització amb els controls pertinents, el transport i la distribució fins als seus consumidors finals.

En el sanejament incloem totes les activitats de recollida i transport de les aigües residuals de tots els consumidors, i el seu tractament i depuració per a que pugui ser tornada al medi (riu o mar) sense degradar-lo.

En la reutilització incloem el tractament més exigent que rep l’aigua que surt de la depuradora. S’anomena regeneració i té l’objectiu de donar-li nous usos com a aigua reutilitzada. Aquests usos poden ser molt variats com el reg, la neteja, els usos industrials o el fre a la intrusió salina en els conreus o espais de captació.

Tradicionalment el Govern del cicle urbà de l’aigua ha pivotat sobre dos potes fonamentals: l’Administració i la Empresa.

L’Administració considera amb raó, que l’aigua és un bé públic de primera necessitat i hi intervé en la ordenació del seu abastament, del seu sanejament i de la seva reutilització. Habitualment a casa nostra, els nivells estatals i autonòmics han elaborat les lleis pertinents que ordenen el sector i han deixat en mans de les administracions locals la gestió del cicle urbà de l’aigua, donant a les mateixes algun tipus de suport tècnic i econòmic per a la seva realització.

Les administracions locals, a vegades s’agrupen en mancomunitats més grans per afavorir la coordinació i les economies d’escala i en alguns casos opten per gestionar les accions del cicle de l’aigua directament i d’altres vegades mitjançant empreses públiques.

En moltes ocasions l’abastament requereix inversions importants que algunes administracions no s’han atrevit a realitzar i han decidit externalitzar aquesta feina, habitualment mitjançant concursos públics, a empreses privades amb afany de lucre que opten per fer aquestes inversions a canvi de recuperar aquests imports cobrant l’abastament als consumidors finals amb els interessos corresponents. Així han aparegut al sector importants empreses que disposen de llargues concessions públiques per a l’abastament d’aigua a moltes poblacions, per a poder compensar inversions importants, que a més generen importants plusvàlues que les fan molt rendibles. En d’altres casos la gestió de l’abastament la realitzen corporacions locals o empreses municipals, que també es mantenen cobrant als consumidors finals, però que no generen plusvàlues significatives.

Curiosament el sanejament requereix inversions tant o més importants que l’abastament, i habitualment va a càrrec de gestió directa de les corporacions locals, amb el suport de les administracions estatal i autonòmica. En aquest cas habitualment es finança conjuntament mitjançant impostos generals i mitjançant taxes específiques que es cobren als consumidors finals conjuntament amb la corresponent factura pel consum. Les empreses privades (amb afany de lucre) com a molt opten a la gestió d’algunes activitats de sanejament, contractades per les corporacions locals, per períodes més curts de temps, donat que la inversió ja ha estat finançada i feta pel sector públic.

La reutilització és un concepte més modern que ha augmentat en importància els darrers anys, malgrat que alguns usos com el reg i la neteja havien aparegut ja fa molts anys, complementant l’ús aigües freàtiques no depurades. Aquesta reutilització també requereix importants inversions que habitualment van a càrrec de les administracions públiques que parcialment recuperen la despesa, cobrant la reutilització als consumidors finals, però que en gran part l’assumeixen directament com a responsables de les vies públiques, jardins i de la protecció del medi ambient en general.

En totes les activitats de les Administracions Públiques en la ordenació i en la gestió del cicle urbà de l’aigua s’ha considerat que la ciutadania ja hi participava suficientment mitjançant les eleccions cada 4 anys a les diferents administracions, i per tant no calien altres formes de participació ciutadana més directa.

Aquest fet s’ha vist agreujat pel fenomen que moltes inversions públiques i concessions administratives a empreses privades es fan puntualment per a períodes molt llargs d’anys, i per tant determinats acords de les administracions duraran molts mandats polítics (25, 50 o més anys). Per tant la sobirania popular s’ha vist minvada per decisions puntuals que afectaran molts anys a la ciutadania.

Actualment es considera que la participació ciutadana és més important degut a dues consideracions: En primer lloc l’aigua és un bé escàs, que tots hem aprendre a estalviar no tan sols per la força del seu elevat cost i per tant elevat preu, sinó també per la consciència de que al ser un bé escàs és bo que entre tots decidim el seu ús prioritari. En segon lloc les representacions polítiques a les administracions són votades per una multiplicitat de factors i la ordenació i gestió del cicle urbà de l’aigua es mereix disposar d’un fòrum propi de reflexió i debat sobre com volem prioritzar el seu funcionament a la nostra localitat.

Per aquest motiu cada cop tenen i tindran més importància el Consells Municipals de Sostenibilitat (o de Medi Ambient o similars) en els que puguin participar a més de les opcions polítiques presents al consistori, les patronals i sindicats a nivell local i especialment les associacions locals preocupades per la Sostenibilitat i tots els aspectes corresponents recollits a l’Agenda 2030. Aquests Consells Municipals de Sostenibilitat han de poden reflexionar, debatre i informar preceptivament totes les accions municipals (o supramunicipals) que siguin significatives en la gestió del cicle urbà de l’aigua. A més han d’impulsar la Comunicació Local, en el sentit que el coneixement sobre els aspectes més significatius del cicle urbà de l’aigua, la necessitat del seu us racional i contingut, i les seves conseqüències en la vida local siguin coneguts per tota la població, i especialment a les escoles, als centres de salut i a les entitats associatives de la localitat.

L’aigua és un bé massa apreciat per deixar-lo sols en mans de les Administracions i de les empreses.