LA LLIÇÓ MARROQUINA

Escric aquestes ratlles poques hores després que Brasil i Països Baixos hagin quedat eliminats del Mundial de futbol. L’alegria dels seguidors argentins i croats contrasta amb la decepció i la tristesa dels aficionats holandesos i brasilers. Totes les seleccions anhelen arribar a la final del torneig, però només dues hi accediran. I, tanmateix, perquè una s’endugui el trofeu de guanyadora l’altra haurà hagut de perdre prèviament. Són les regles del món del futbol i han estat acceptades pel conjunt dels equips. Qüestionar la legitimitat d’aquestes normes pot semblar un tema menor. Però no ho és. Es comença posant en entredit el triomf d’un altre país i s’acaba dubtant de la legitimitat d’un procés electoral democràtic.

Em vaig fer aquesta reflexió després de veure i llegir les reaccions polítiques i socials a la victòria de Marroc sobre Espanya. Determinats sectors del nostre país, instal·lats encara a l’era colonial, tenien molt clar el que passaria: Espanya guanyaria i passaria a quarts de final. Però això no va succeir. I, aleshores, per justificar la seva ira o la seva decepció davant la victòria de Marroc es van dedicar a llençar informacions falses que apuntaven que s’estaven produint o que es produirien aldarulls en la celebració als carrers dels seguidors de la selecció nord-africana. En altres paraules, estaven atacant a un col·lectiu, molt nombrós, per cert, a Espanya, pel simple fet de tenir l’origen en un país d’un altre continent. O, dit d’una altra manera, estaven expressant comentaris i opinions de caràcter racista perquè es creuen, des del punt de vista moral, superiors a la població d’origen marroquí. Preocupant. Molt preocupant.

Aquests sectors socials i polítics, propers, per cert, a moviments ultraconservadors, anhelaven que hi hagués aldarulls. Però no hi va haver ni aldarulls ni detinguts. La lliçó de la ciutadania d’arrels marroquines va ser colossal. Van celebrar el passi a quarts de forma festiva, cívica i lúdica. Va ser una victòria de la pluralitat i de la integració social.

No serà la imatge del Mundial, però és un dur missatge als qui dia sí dia també volen comunitats homogènies i promouen la divisió social per soscavar els fonaments de les societats democràtiques. Perquè els carrers no són nostres. Són de totes i tots, també dels qui, pel motiu que sigui, han decidit venir a viure a Espanya.

Marcel Vidal

Periodista
@marcel30111998

One thought on “LA LLIÇÓ MARROQUINA

Deixa un comentari