NIMBYS I VELLS ECOLOGISTES

La transició energètica penso que està encallada, en gran part per una manca de decisió de les administracions. La darrera subhasta del Ministerio, només va poder adjudicar 177 MW dels 520 posats en joc, no arriba al 35%. I la Asociación Empresarial Eólica parla de pèrdues de 50.000 milions d’euros fins a 2050 per culpa del retard de per aclarir on en poden posar aerogeneradors i sota quines condicions. Les raons de tot plegat són variades;, però em sembla que hem iniciat un camí que ben bé no sabem on porta, sobretot  per l’esgotament i encariment dels materials necessaris

Un exemple de tot plegat és el guirigall desfermat per la cursa de projectes eòlics marins al golf de Roses (ja en són quatre i s’anuncia un cinquè) i comencen a sortir actors impensats en aquest retaule una mica caòtic. Fins i tot la UE ha admès a tràmit una denúncia dels opositors al macro-parc eòlic i sembla que proposa obrir una investigació. I també apareixen  com en qualsevol obra de teatre (com passa als Pastorets), personatges més aviat curiosos. Parlaré d’un cas.

La premsa gironina ha publicat recentment l’opinió d’un expert (en vies braves, no en canvi climàtic) que afirma sense embuts. “cal donar suport al desplegament de projectes d’energies renovables a gran escala, com el parc d’energia eòlica marina que diversos promotors estan plantejant a la Costa Brava”. Ras i curt. No calen ni les manifestacions en contra dels científics realment experts en la temàtica (no de tecnòlegs que mai han treballat al medi marí) ni tampoc esgotar la via de l’avaluació ambiental  que cal sotmetre un projecte d’aquestes característiques. Seria perdre el temps. Per ciència infusa de l’expert (en vies braves, no en canvi climàtic) hem d’adherir-nos tots i amb entusiasme a uns projectes que poden fer malbé un dels ecosistemes de major biodiversitat de tota la Mediterrània. Fins i tot gosa dir que “hi haurà impacte obre la biodiversitat del fons marí, però serà molt menor que el que actualment provoca la pesca d’arrossegament”, tot això sense cap dada que demostri res.

El bon home se sorprèn també que hi hagi  veus en contra d’aquest tipus de projectes, que argumenten que l’energia tornarà a quedar en mans d’oligopoli, com si fos aquesta l’única raó que proclamem aquells que hi estem en contra.  El seu argumentari és una mica confós, ja que malgrat reconèixer que és veritat que els aerogeneradors tindran un efecte visual sobre el nostre estimat mar, no es tractaria d’un macro parc precisament. Caram! Primer, quina normativa defineix que és o no un macro parc? I segon, si tindran efecte visual que pot espantar els visitants, que més dona que sigui un macro, un meso o un mini parc?

I la traca final és el titular amb el qual adorna l’article: “Els ‘nimbys’ i el canvi climàtic a la Costa Brava”. Malgrat la frase, curiosament al llarg de l’article no tornar a parlar de “nimbys”,  cosa si més no curiosa. Però s’entén perfectament el que vol dir: els opositors al parc som persones egoistes que no volem a prop de casa cap instal·lació d’eòlica marina, però que ja ens sembla bé que la fotin a un altre lloc. A més, som tan babaus els opositors que no ens adonem que tot el que volem defensar s’anirà en orris si no fem la transició energètica.

Són arguments molt simplistes, que es repeteixen contínuament pels defensors de la instal·lació, que mai se sap si és per convenciment o per obediència deguda en funció d’on obtenen les garrofes.  Però no em cansaré mai de respondre. En primer lloc, jo desitjo una transició energètica justa i feta amb seny i si és així, no m’importa que me la posin al costat de casa. El que no pot ser són projectes que reprodueixen el mateix model equivocat que els combustibles fòssils , amb unes grans incerteses sobre l’impacte real que provocaran. A més, contraposar que o aquest parc al golf de Roses o l’apocalipsi per manca de transició energètica és un sofisma ridícul. D’acord, necessitem un gigawatt de renovables: l’única opció viable es un parc eòlic marí davant de la costa de l’Empordà? No hi ha cap més alternativa?. O fem el parc a la zona LEBA-2 o acabem amb la biodiversitat?

Anar qualificant de “nimbys” als que volem les coses ben fetes obre la porta a pensar hi ha vells ecologistes de reconegut prestigi que el pas dels temps els ha afectat profundament. Si parem atenció a què ara defensen antics dirigents de Greenpeace o de Ecologistas en Acción, i amb tot el respecte,  crec que alguns dels paradigmes més bàsics de l’ecologisme  són oblidats en els seus actuals posicionaments. La necessitat de la transició energètica,  en què tots coincidim, no pot justificar cap retrocés significatiu de la biodiversitat. A l’època de l’oposició a les nuclears, ningú parlava de substituir la capacitat de generació d’aquesta mena de centrals per aerogeneradors o plaques fotovoltaiques. Simplement, l’oposició era pels riscos intrínsecs de les centrals d’urani. Doncs ara també ens hem d’oposar a unes centrals eòliques amb incertesa sobre els seus riscos ambientals, independentment de la seva necessitat.

Francament, estic convençut que caldria més diàleg amb arguments que no pas desqualificacions. I sobren tant els “nimbys”  com els ecologistes mal envellits.

Ferran Vallespinós

Doctor en Biologia i Investigador del CSIC

Alcalde de Tiana (1995’2007)

Deixa un comentari