El passat 4 de novembre se celebrava el dia internacional contra l’assetjament escolar. Una xacra que fa massa temps que conviu a l’àmbit educatiu. Els pares de la Kira una alumna de quinze anys d’una escola privada de Barcelona que va patir durant força temps assetjament escolar es va suïcidar l’any 2021 han recollit 240.000 signatures a través d’una plataforma digital que van lliurar a la ministra d’educació que es va comprometre a estudiar-ho. Els signants demanen que els casos d’assetjament siguin considerats com un delicte i, quan els pares informen l’escola, i no ho interpreten amb la importància que té, el centre tingui alguna responsabilitat.
Conec experiències a escoles que van restar importància, la cosa va anar creixent i les criatures van passar un infern fins que els pares van decidir canviar-los d’escola. Conec IES on han instaurat la comissió de mediació formada per l’alumnat i el professorat amb una formació prèvia que està donant bons resultats i com a conseqüència ha baixat la conflictivitat junt amb el canvi d’horari (totes les classes al matí i cap a la tarda) perquè havien constatat que l’última hora de la tarda era quan es produïen més setges. Per part del professorat demanen ajuda externa per actuar amb èxit. En l’últim any s’han denunciat més de 600 casos d’assetjament. I tothom demana més recursos econòmics per a les escoles.
Hi ha experiències que funcionen força bé i caldria exportar-les a la resta d’espais educatius. Tothom parla de protocols contra l’assetjament, però fa poc una estudiant denunciava la universitat i no feia la sensació que ni el protocol ni l’actuació dels responsables fos la més adient. Tant costa aplicar propostes exitoses en un àmbit tan important com és l’educatiu?
