La recent victòria de Lula a Brasil ha omplert de satisfacció els progressistes d’arreu del món. Entre un declarat feixista com Bolsonaro i el candidat del Partit del Treball, els brasilers i brasileres s’han decantat per la decència; i ho han fet donant el vot a un bloc transversal anomenat encertadament Coalició de l’Esperança. En aquesta marca electoral hi havia des de comunistes fins a empresaris, passant per socialistes i socialdemòcrates. Com tothom sap, Lula ha estat el vencedor dels comicis amb el 51% dels sufragis. Però, atenció, això vol dir que Bolsonaro ha rebut el suport del 49% del cens, poca broma.
El mateix va passar als Estats Units fa un parell d’anys: Joe Biden, encapçalant la candidatura demòcrata, va aconseguir el 51% dels vots, enfront del 47% assolit pel republicà Donald Trump. Alerta, un 47% d’americans i americanes van votar Trump i potser el tornarien a votar. No perdem de vista que, sabedor d’aquesta popularitat, l’expresident s’està rumiant presentar-se a les primàries, encara no ho ha descartat.
Sense creuar l’Atlàntic, al bell mig d’Europa, a França, vam tenir una experiència similar. Les presidencials franceses del passat maig, que van enfrontar Macron amb Le Pen, van donar la victòria al primer. Macron va obtenir el 58,54% dels vots mentre que Marine Le Pen, el 41,46%. Que més del 40% dels francesos i franceses optessin per recolzar el Reagrupament Nacional (abans Front Nacional), preocupa i molt.
Bolsonaro, Trump, Le Pen. Tres personatges que no guanyaren les seves respectives eleccions però que atresoren una munió de seguidors i simpatitzants que, lluny de minvar, s’estabilitza, quan no creix. En tots tres casos va caldre la mobilització inèdita dels demòcrates, dels progressistes, per barrar-los el pas, usant el vot útil i apel·lant a valors que s’haurien de donar per suposats: la fraternitat, la lluita contra les desigualtats, la justícia. Quan tanta gent, en països importants demogràficament i políticament, estan disposades a votar l’extrema dreta, la ultradreta, la xenofòbia, digueu-li com vulgueu, hauria de preocupar els diferents líders polítics. Ens hauria de preocupar a tots.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam