Retorn al Fossar

Abans del procés, tradicionalment, l’esquerra independentista, també aleshores dita radical o extraparlamentària, es manifestava l’11 de Setembre al matí al Fossar de les Moreres. Com sabeu, és un lloc que amb un o dos milers de persones l’omples. Allò era el seu momentum anual.

Això succeí des de finals dels 70 fins ben entrat el segle XXI. Cap als anys 80 el Parlament havia declarat l’11S festiu, el que significà que la ciutadania aprofités aquell jorn per llevar-se tard, anar a la platja o apurar els últims dies de vacances amb els nens; i si la Diada queia en dijous o dimarts, podia fer-se un pont, amb la conseqüent escapada a una capital espanyola o europea.

En aquells actes es donava per fet que els allí presents eren els catalans purs: els que no sucumbien a la festa, els que continuaven exigint més llibertats nacionals malgrat les rendicions dels governants, els que aguantaven la flama del 1714, doncs les institucions en tenien prou amb l’ofrena floral a Rafael de Casanova. Durant dues hores, tot l’arc parlamentari passava a ser traïdor: Convergència per poc ambiciosa, els socialistes per mantenir lligams amb el PSOE, Iniciativa per ser crossa del PSC, ERC per flirtejar amb un tripartit, etc. En acabat l’esdeveniment, TV3 se’n feia ressò en el telenotícies migdia, i l’endemà els diaris hi dedicaven alguna peça i alguna foto il·lustrativa. Ells havien acomplert la seva missió.

La Diada 2022 m’ha fet pensar en el Fossar. No pas pel nombre de persones, que enguany han estat milers i milers, sinó per l’actitud mostrada. Se m’ha tornat a aparèixer el fantasma de la puresa: el Govern és traïdor per dialogar amb l’enemic, ningú amb poder fa cap pas vers la independència, el poble passarà per sobre dels partits… Retòrica buida que omple una tarda de diumenge i poca cosa més. El Fossar queda apartat de l’estació de França, però ja hi arribaran, dona’ls temps.

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

Deixa un comentari