8 de març, 23 d’abril i 1 de maig

Què tenen en comú aquestes tres dates? Aparentment, res. En tot cas, els progressistes podrien dir que 8 de març i 1 de maig són dues dates reivindicatives, ja que una fa referència a la dona treballadora i l’altra als treballadors en general; i el 23 d’abril, siguem d’esquerres o de dretes, celebrem el dia del llibre i/o el patró de Catalunya.

Què tenen en comú, ens seguim preguntant? Doncs tenen en comú que el «processisme» no ha pogut fer-se-les seves, afortunadament. Durant dècades hi ha hagut la Diada, la festa nacional del país. Però ja fa deu anys que aquest jorn sembla exclusiu de l’independentisme, amb unes manifestacions que gaudeixen d’una gran cobertura per part de la televisió pública del país, anunciades amb setmanes d’antelació, ben emeses per TV3 i de les quals els mitjans afins al govern en parlen molt abans, durant i després de fer-se.

L’absència del sobiranisme s’ha acabat de constatar fa pocs dies, amb motiu del Primer de Maig. Els centres de les capitals (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) s’han omplert de gent demanant millores socials: més feina, més estable i més digna. Tant si hi heu assistit com si us n’heu informat a través dels informatius, hi heu vist estelades? No, hi vau veure banderes vermelles o dels sindicats convocants. El mateix va passar a la manifestació del passat Dia de la Dona a la Gran Via, hi vau veure estelades? No, hi vau veure el color violeta, sobretot; i per Sant Jordi vam veure milers de llibres i de roses. Repeteixo, afortunadament.

El «processisme» col·lecciona dates: el 9-N, l’1 d’octubre, el 27 d’octubre, etc. Però a la seva particular col·lecció sempre els hi faltaran les tres que donen títol a aquest escrit, i que sigui així per molt temps. No perquè siguin de ningú en concret sinó perquè són de tots, i tothom s’hi ha trobar còmode en elles, aquesta és la gràcia i aquest és el tresor cívic a conservar.

Xavier Barberà

Filòleg

@xabarberam

Deixa un comentari