Citius, altius, fortius… i communiter

«Citius, altius, fortius», que vol dir «més ràpid, més alt, més fort» en llatí, ha estat el lema olímpic clàssic. Difós pel baró Pierre de Coubertin el 1896, a propòsit del restabliment dels Jocs, el lema ha fet fortuna, reproduint-se a les medalles, en banderes, en convencions esportives, etcètera.

L’any passat, el 2021,el Comitè Olímpic Internacional (COI) va allargar un pèl el lema afegint-hi «communiter», que en llatí vol dir «junts». Em sembla una bona proposta, coherent amb l’esperit dels Jocs: aquest esdeveniment triomfa arreu del planeta perquè ens esperona a ser millors, a superar-nos, a vèncer les dificultats i a treballar en equip.

Em venen al cap aquestes quatre paraules llatines arran de la polèmica generada per l’organització dels Jocs d’Hivern 2030 als Pirineus. És una proposta que uneix dues comunitats, Catalunya i Aragó, les quals tenen una part important del seu territori als Pirineus.

Un projecte que, a més, compta amb la marca Barcelona com a reclam, pel que aquesta capital significa de solvència, de feina ben feta, de currículum, d’experiència i de fama, atributs tots ells guanyats a pols i meritòriament el 1992.

Doncs vet aquí que això de «junts» ha brillat per la seva absència, doncs el Govern de Pere Aragonès ha volgut polititzar l’afer en benefici propi, menyspreant el veí d’Aragó i considerant-lo poc més que una crossa, un escolanet, una mena de subaltern.

Hagués estat bé la cooperació entre aquestes dues autonomies en pro d’un repte que, de guanyar la candidatura conjunta, ens donarà visibilitat, inversions, feina i turisme, entre molts altres beneficis. Però la mirada baixa i els llums de curta distància del president de la Generalitat estan comprometen seriosament l’èxit. Ara som més lents, menys alts i més febles; i, per descomptat, estem més separats, més desunits.