Tinc una amiga que sempre es queixa de l’excessiva informació que es dedica a la COVID que ocupa els titulars, les notícies importants i les secundàries. I té raó, les notícies mesurades són bones, l’abús, contraproduent.
L’ARA ens va treure d’aquesta inacció amb la publicació d’una investigació que va durar com un part. Uns mesos que han significat una cursa d’obstacles per obtenir una informació d’uns funcionaris que cobren, però no van a treballar. Fins aquí, el tema és greu, una qüestió de mal govern, que encara no ha acabat i on les pregunten s’amunteguen en espera de més informació. També sabem que alguns funcionaris no ho van demanar perquè els semblava mot poc ètic. I de mica en mica anem sabent alguns noms dels beneficiaris. I també podem afirmar que si no fos per la investigació del diari, tot continuaria igual. No és la primera vegada que el diari ha destapat notícies conegudes i explicades a cau d’orella.
La realitat és que hi ha funcionaris que cobren sense anar a la feina mentre esperen al sofà de casa seva la jubilació i això ha passat a la institució més important de Catalunya. El que ha indignat més a la ciutadania ha estat la implicació de tants càrrecs, les justificacions de tots declarant que no sabien res o que els amagaven informació. Però alguns han signat documents, alguns formaven part de la Mesa del Parlament i un president de la Cambra ho ha justificat dient «que eren altres temps». Era l’any 2008. Tot plegat molt penós.
Crec que la ciutadania no s’ha cregut les justificacions. Ningú creu que no sabien res. Estem cansats de tants mesos de pandèmia. Esperem que la situació millori ben aviat. A les eleccions vinents, comprovareu el grau de crispació…
S’ha actuat amb molta irresponsabilitat, amb molta frivolitat amb els diners de tota la ciutadania que havíeu de gestionar escrupolosament. I encara falten les dietes que és un altre escàndol.
