Negociacions

Arriba Sant Jordi i com és habitual, les llibreries catalanes s’ompliran de llibres de personatges que algú ha considerat que permetran fer caixa més enllà del que si han escrit és una obra llegible, ben escrita i amb una qualitat que poden donar els pobres i amagats rere els noms estrella, escriptors. Aquest any, com els altres, no ens enganyem, n’hi ha diversos, el de contes de Carme Forcadell,  però també el de Quim Torra per malparlar d’ERC, o el d’Oriol Mitjà per, també, malparlar d’ERC, o això és el que es desprèn de les seves declaracions el dia de la presentació del seu text “Un any a cor obert”, on va titllar a ERC de malvats i a JxCat de porucs, en la gestió de la pandèmia.

Segons l’infectòleg, Aragonès va aprofitar el confinament de Torra per apartar-lo de la gestió de la pandèmia, aïllant i menystenint al mateix president de la Generalitat.  D’altra banda, Quim Torra en el seu llibre ens explica el seu intent per lluitar, tancat a la casa dels Canonges, “contra la burocràcia, els partidismes, el desànim i la pandèmia”. Bé de tot això en podem extreure una cosa no menys coneguda i és la mala relació existent entre Junts i ERC. Una relació que ja va fer que Torra, el gener de 2020, abans de la Covid-19, declarés la legislatura esgotada i la necessitat de convocar eleccions. Un any i uns mesos després seguim encara atrapats entre Junts i ERC. Atrapats en la seva lluita de poder constant per dominar el procés. I si això ja seria un problema de per si en una situació normal, es fa encara més gros quan tenim una situació de gran excepcionalitat i que requerirà d’un govern fort, cohesionat, responsable i, sobretot, dirigit a resoldre en primera instància els problemes de la ciutadania ,que seran molt davant la crisis econòmica que tenim per davant. Malgrat tot, les negociacions per formar govern tenen com a socis prioritaris els mateixos que ja van fracassar en l’anterior i estan envoltades de sorolls, no només d’aquells que presenten els seus llibres per Sant Jordi, sinó que també de polítics que no dubten en deixar veure la seva mala relació amb el contrari, malgrat que hagin decidit que seran amb qui caldrà seure i formar govern. No sigui cas que el primer que miri a una altra banda sigui considerat botifler i penjat a la plaça que s’han convertit les xarxes.

Lu Pablo

Periodista

@lupabv

Deixa un comentari