Aquests dies de tancament forçós, de teletreball i de fer molta família em passo el dia connectat a les xarxes. El meu Whatsapp no para, crema; acudits, consells, vídeos, cançons arriben sense parar. Normalment no en faig gaire cas, m’ho miro per sobre, però en ocasions excepcionals, molt de tant en tant, algun missatge em crida l’atenció d’una manera especial.
Fa una estona al xat que van obrir fa pocs anys exalumnes COU del curs 74-75, la Pili ha citat un poema d’en Machado. I rellegint-lo constato les bestieses que fem sovint els humans. M’ha recordat les notícies que ens arriben de la ciutat de Venècia, del confinament dels seus habitants, tancada al turisme,… però als seus canals l’aigua s‘ha tornat transparent i es tornen a veure peixos.
Aquests dies de quarantena ens haurien de fer reflexionar, i fer-nos replantejar la nostra forma de viure i de deixar petjada al planeta, recordar que pel clima i els virus les fronteres són fictícies. Cuideu-vos. Us deixo amb Antonio Machado
A UN NARANJO Y UN LIMONERO Vistos en una tienda de plantas y flores Naranjo en maceta, ¡qué triste es tu suerte! Medrosas tiritan tus hojas menguadas. Naranjo en la corte, qué pena da verte con tus naranjitas secas y arrugadas. Pobre limonero de fruto amarillo cual pomo pulido de pálida cera, ¡qué pena mirarte, mísero arbolillo criado en mezquino tonel de madera! De los claros bosques de la Andalucía, ¿quién os trajo a esta castellana tierra que barren los vientos de la adusta sierra, hijos de los campos de la tierra mía? ¡Gloria de los huertos, árbol limonero, que enciendes los frutos de pálido oro y alumbras del negro cipresal austero las quietas plegarias erguidas en coro; y fresco naranjo del patio querido, del campo risueño y el huerto soñado, siempre en mi recuerdo maduro o florido de frondas y aromas y frutos cargado!
Enric Llorens
@enricllorens
