Trobar un bon titular és una de les tasques més interessants que té un periodista. Cal que sintetitzi la idea general de l’article i que sigui suficientment atractiu com perquè el lector tingui una mínima motivació per llegir-lo.
En el cas d’aquest article, el titular no només cerca sintetitzar el contingut d’aquest sinó que també aposta per resumir la situació política derivada del coronavirus. Són tres paraules que condensen l’actitud de Quim Torra, de part del Govern de la Generalitat així com d’alguns diputats del grup parlamentari de Junts per Catalunya. Són quinze lletres que descriuen la missió que ha rebut el president català: conservar el poder costi el que costi mantenint el conflicte polític al màxim.
Junts per Catalunya, que rep el llegat de la històrica Convergència de Jordi Pujol i d’Artur Mas, ha d’aconseguir que ERC no guanyi les pròximes eleccions autonòmiques. Temen que els republicans pactin amb els ‘comuns’ un acord de legislatura i que els enviïn a l’oposició. Ah, i no poden permetre de cap de les maneres que el PSC es faci amb el lideratge de l’oposició. Només de pensar que deixarien de controlar la televisió pública i que centenars de persones que estan col·locades a dit en gabinets de comunicació o empreses i organismes públics, entre d’altres, haurien de buscar feina, els agafa un mal de cap insuportable.
Tot plegat no seria cap novetat si no fos perquè ens trobem en una situació d’una complexitat extrema en la qual els responsables polítics han de prendre de forma permanent decisions tenint en compte l’interès general i mirant de disminuir l’impacte que la pandèmia està ocasionant a la població. A Espanya, la declaració de l’estat d’alerta per part de l’executiu espanyol permet, al meu entendre, agilitzar la presa de decisions i estalviar temps a l’hora de posar-les en marxa.
Segurament he pecat, un cop més, d’ingenuïtat pensant que en aquesta ocasió el president català acataria sense fer enrenou, com han fet la resta de presidents autonòmics, les directrius marcades per La Moncloa. Quim Torra, seguint el seu relat polític habitual, necessitava aparèixer davant l’opinió pública independentista com el president que defensava la sobirania de les institucions catalanes, apostava per confinar Catalunya i defensava les competències que té aquesta autonomia en sanitat i interior, entre altres matèries.
Una persona que avantposa els seus interessos polítics en la situació actual no mereix, com ja va apuntar Margarita Robles, ser considerat un càrrec polític. És possible que Torra i els consellers de la seva força política hagin arreplegat uns quants vots d’ERC, cosa que era el seu últim objectiu, però han demostrat no estar a l’alçada de les actuals circumstàncies polítiques.
