Tot i que a aquesta tribuna ja s´ha parlat de la desfeta de la sanitat pública, i imagino continuarem parlant, em permetran que aporti la meva visió de com ha anat el treu, treu, dels diners públics a la sanitat, també pública.
Aquí vaig!
Madrid, Catalunya, Balears, Canaries i País Vasc són les comunitats amb major privatització. No, no cal que ho diguis tu, ja ho dic jo: totes governades en anys passats per la dreta. Mira quina casualitat!
I ara vaig amb les xifres. Els diners dedicats han passat del 6,78 % del PIB en 2009 al 5,9 % deu anys després. I una altra xifra: Catalunya és el territori que destina menys pressupost sanitari per habitant, 1.192 € , Madrid 1.254 € mentre al País Basc és de 1.693.
Si sumem privatització més despesa sanitària, veiem que Catalunya surt molt malament parada, i Madrid no es queda enrere. Es a dir, la privatització marca una major desigualtat i exclusió perquè accedeixen a la sanitat privada les persones amb més recursos. En el nostre cas, el 33 % dels catalans tenen un mútua privada. Hem de suposar que el 66 % restant, no tots, però sí la majoria, no es poden pagar aquest tipus d’atenció.
I ara ve quan em diràs demagoga i inoportuna. Sí, amb la que està caient fora bo parlar només de que tothom s’esforça, fa el millor que pot i sap i que no és moment de negativitats, però, on es dona el major percentatge de casos de coronavirus? Justament a Madrid i Catalunya. Dic percentatge, perquè per número d’habitants ja sabem el que tenim cadascú.
Espero que aquesta crisi ens serveixi per tocar la cresta ben tocada a tots els governs que s’atreveixen a desmuntar la sanitat pública, la que ens salva en els moments més necessaris.
Aprofito per agrair a tot el personal sanitari: personal de neteja, administració, infermeria i metges, així com als empleats del sector de l’alimentació els seus, mai ben ponderats, serveis. El meu aplaudiment i el de tothom.
Manel García Biel
Economista, sociòleg i membre de CCOO
manelgarciabiel.blogspot.com
@ManelGBiel
