L’individualisme és una conquesta de la modernitat derivada de les llibertats guanyades i de la proclamació dels drets humans que en definitiva són drets individuals. Aquest individualisme, no ha d’estar renyit amb el reconeixement de l’altre, dels seus drets i de les seves necessitats que gairebé sempre son comunes a tothom. És a dir, l’individualisme modern no ha de ser obstacle per a ser solidari, ni per garantir els drets de tots, ni per assegurar el benestar general.
La política i especialment la democràcia han de servir per a resoldre problemes, han de ser per tan pragmàtiques. No té cap sentit pensar, desenvolupar i aplicar polítiques que generin problemes en comptes de resoldre’ls. Hem de tenir una ferma voluntat de millorar la política i de fer política que resolgui els problemes dels individus i de les societats. És obvi que una política que reivindiqui drets o denunciï injustícies és legítima. No obstant això és necessari dir amb veu alta i clara que reivindicar drets deixa de tenir sentit si aquests drets no els poden exercir tots sense exclusions i a l’hora deixant ben clar que els drets comporten corresponents obligacions i responsabilitats. Per la mateixa regla de tres, es inapropiat quan no un cinisme punyent denunciar injustícies utilitzant arguments injusts, fals i sense fonament racional.
Ningú assenyat pot entendre que el discurs independentista defensi la preconitzada República Catalana argumentant que es respectaran tots els drets i llibertats, haurà benestar per tothom, tots gaudiran de igualtat d’oportunitats i en canvi la actuació dels independentistes en el dia a dia sigui tot el contrari: ni respecti els drets de la meitat de catalans no independentistes, ni els concedeixi la igualtat d’oportunitats a nivell mediàtic i per mes inri es deteriori la economia i el benestar comú i s’utilitzin partides econòmiques destinades al benestar general per objectius partidistes.
Temi Vives Rego
Biòleg i professor honorífic de la Universitat de Barcelona
