Abans d’ahir, 10 de juliol, els Rolling Stones van treure al mercat el seu últim disc, titulat «Foreign tongues» (llengües estrangeres). Com sabeu, el logo d’aquesta formació és una llengua; per tant, una referència en el nom de l’àlbum a aquest símbol és tota una declaració d’intencions. Les setmanes i els mesos previs, el grup havia anat llançant amb comptagotes alguns avanços dels temes. Quatre, per ser exactes: «Rough and twisted», «In the stars», «Jealous lover» i «Divine intervention».
Avís: aquesta ressenya sols parla de les esmentades quatre cançons; per raons òbvies d’entrega, no ha donat temps a escoltar i valorar la resta.
«Rough and twisted» és el seu blues clàssic. En diversos moments apareix l’harmònica del Jagger donant-li aquell toc brut tan necessari a les seves peces. La banda demana ser portada a algun lloc, però els envien, a través d’un camí aspre (rough) i recargolat (twisted), a un indret enmig del no-res.
«In the stars» conté el so stonià per excel·lència. Amb uns cors –uh, uh, uh– a l’inici, a les tornades i al final, marca de la casa. «Si vols la fortuna necessites molta sort». «Jo estava allà quan va caure el llamp». «El nostre destí és a les estrelles, escrit per a tu i per a mi». «Vols ballar fins que el sostre s’ensorri mentre les guitarres i els cors continuen sonant?». ¿Parlen d’ells mateixos? ¿L’atzar els ha acompanyat positivament des del principi? Potser sí, atesa la seva trajectòria ininterrompuda i exitosa. 64 anys, poca broma!
«Jealous Lover» és un text adreçat a una exparella tòxica i malaltissament gelosa. Podria ser un amant masculí o femení. Però atès el vídeo que se n’ha fet en paral·lel, on un noi agressiu i enfadat sacseja una noia, es refereixen a un home. Podríem estar parlant d’una composició amb contingut feminista i contra la violència masclista. Una xacra que s’esdevé, malauradament, arreu del món. Per cert, en gran part de la gravació Jagger canta en mode falset, recordant, efectivament, una veu de dona.
«Divine intervention» és un tall clarament rocker, molt en la línia de hits anteriors en la seva carrera. Vaja, que l’haguéssim pogut trobar en qualsevol disc anterior seu. Com han fet a «In the stars», sembla que es refereixin a ells mateixos, amb una fortuna que els ha somrigut des del primer dia. A la vida no hi ha «intervenció divina» sinó mer «atzar». «Quan les parets s’ensorren i els llums s’atenuen, et trec d’allà un altre cop». «Quan intentin detenir-te vindré a rescatar-te». Amb un historial de judicis, denúncies, drogues, desintoxicacions, crítiques i enterraments prematurs, ells encara hi són.
Mick i Keith ja tenen 83 anys; i Ronnie, 79. Amb aquestes edats, hi ha la temptació de donar-los per amortitzats i preveure que no trauran cap treball més. Però tractant-se de Ses Satàniques Majestats, mai se sap. Millor no fer apostes.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam