He llegit tant sobre VIVA que intento parlar sobre la meva impressió en veure el film. Un film en català amb diàlegs en anglès sense subtitular que ens demostren com una llengua, o una part d’ella, es pot entendre pel context…
Què podem fer o què faríem quan estem en situacions molt adverses? Segurament som menys previsibles del que ens pensem, i només està claríssim el dilema quan ens passa realment la situació determinada.
L’Aina Clotet ha fet una molt bona “òpera prima” com a directora en una pel·lícula arriscada i valenta; i està estupenda com a actriu, Nora, que fa un paper espontani i un cert caòtic.
La Nora sap què vol? Actua per por? Per satisfacció? Per gaudir d’un temps “x”?…
D’altra banda m’agrada aquesta tendència a veure relacions de dones més grans amb homes més joves, aspecte que era reservat gairebé en exclusivitat als homes.
Molt ben trobades les escenes de sexe i segurament rere elles hi ha metàfores importants que ens volen explicar moltes coses. Molt aguts també els moments d’humor, de vegades amb un punt de surrealisme, que ajuden a veure el context i que fins i tot permeten desdramatitzar de forma prou natural.
En la sèrie -Això no és Suècia-, reconec que el paper de l’Aina Clotet com a actriu em posava una mica nerviosa. A VIVA això només em passa en algun d’aquests moments desendreçats.
No us la perdeu!
Pilar Gorina