Fa unes setmanes Bruce Springsteen publicava la cançó «Streets of Minneapolis», en la qual arremetia contra l’ICE, les forces repressives enviades per Trump a la ciutat per detenir ciutadans immigrants. Era un tema dedicat sobretot a Alex Pretti i a Renee Good, dues persones indefenses que foren assassinades pels esmentats elements parapolicials. Després els U2 van treure al mercat ‘Days of ash’, un disc de sis peces, una de les quals, titulada «American Obituary», també es va compondre pensant en l’esmentada ciutat americana.
Doncs ara –dijous passat, 16 d’abril– són Tom Waits i Massive Attack els qui denuncien la violenta política de Donald Trump, qui prepara els joves per combatre a l’altra banda del món sense que ningú els hi hagi explicat exactament per què. Porta per títol «Boots on the ground», botes pel terra. Els Massive Attack, tot i ser britànics, han volgut dir-hi la seva, i ho han fet colze amb colze amb el californià Waits, que també ha volgut expressar en veu alta què en pensa del seu president i del que està fent.
Els acords que acompanyen la peça imiten una desfilada militar o les passes d’un exèrcit. L’aspre i singular veu de Waits va cantant unes estrofes plenes d’ira i de contundència, que posen de manifest l’absurditat d’aquestes batalles –i de totes. Hi deixa anar afirmacions com «això és una guerra de metralladores de merda», «mato un home moreno que mai vaig conèixer» o «un soldat és només fang»; i es pregunta: «Quant pesa cada soldat?».
Critica uns polítics «amagats al Senat» que «fan campanya amb tota la sang que poden extreure»; i acaba parlant d’un recluta que «es va podrir a la sorra i tot el que en van trobar van ser les seves botes pel terra», eloqüent i gràfica imatge d’una pèrdua, d’un despropòsit i d’una vida esquinçada inútilment.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam