Fa un temps que em vaig proposar, en la mida del possible, que si escrivia alguna cosa no ho faria sobre el procés independentista…. o separatista… o com es vulgui dir, ni sobre les seves conseqüències, ni sobre l’estat de la qüestió. I això per intentar preservar la meva salut mental, estic saturat i avorrit sobre el tema, deixar constància que hi ha vida més enllà i per no fer més propaganda de la que l’assumpte es mereix. Però faré una excepció per no col·laborar silenciant les tonteries que encara es fan i es continuaran fent per part d’aquells que s’atorguen la representació autèntica d’allò que s’anomena identitat catalana.
El fet és que en el marc de la programació de la proposta cultural Barnasants estava previst un homenatge al music grec Mikis Thedorakis amb motiu del centenari del seu naixement.
Barnasants anunciava així la seva proposta:
A final dels seixanta, Mikis Theodorakis (Quios, 1925 – Atenes, 2021) es va enfrontar a la dictadura grega i va esdevenir un referent de la lluita antifeixista. El BarnaSants proposa un concert per recordar algunes de les seves cançons més populars; un brindis per gaudir de la bellesa musical i l’exemple d’un músic i un ésser humà irrepetible.
L’acte va tenir lloc a la sala Luz de Gas i va ser presentat per l’Enric Calpena. Vam poder gaudir de les interpretacions del guitarrista Manolis Androulidakis, l’actuació a duo de Kostas Triantafillidis i Juan Valderrama, lectures de texts fetes per Tilda Espluga i Fanny Tur i la fantàstica interpretació al piano de Dani Espada que a continuació acompanyà a la que seria l’emocionant sorpresa final, Maria del Mar Bonet en plena forma de veu i sensibilitat interpretativa que a més va cantar una peça amb Manolo Garcia.
Al mig de les actuacions van dirigir al públic unes paraules Vicenç Sanchis, director de TV3 del 20217 al 2022, Laura Borrás i l “humorista” i actor Joel Joan. Vicenç Sanchis va recordar l’existència i sentit dels Països Catalans per aquells que no ho sabien, va dir. Laura Borrás va fer una intervenció èpico-lírica-patriòtica i en Joel Joan ens va recordar l’existència del malvat estat espanyol depredador de drets i que a l’exili hi ha gent que lluita per una Catalunya com cal. Aplaudiments discrets.
Tot plegat en un totum revolutum relacionant la dictadura militar dels coronels grecs, la resistència i art de Mikis Theodorakis i allò que denominen el conflicte de Catalunya amb l’estat espanyol.
I sense més comentaris, es va fer luz de gas a la sala Luz de Gas. Queda dit.
Malgrat tot, els seus efectes no em priven de donar les gràcies per les bones emocions que van provocar els grans artistes intèrprets que van intervenir.
Manel Sanz