Les greus inundacions de l’horta de València del 29 d’octubre de 2024 a causa de la Dana han deixat nombroses víctimes. En primer lloc les persones, les mortes i les vives. Les que van perdre la vida a casa o a la carretera, engolides per la força incontrolada de l’aigua necessiten record i reconeixement. De que va ser un fet irremeiable que hauria pogut tenir remei. Els sobrevivents que han perdut la casa, el taller, la botiga, el cotxe (una eina per anar a treballar), els records, la memòria necessiten consol i suport pràctic. Podeu imaginar que es perdre les fotografies, els papers, els objectes, llibres, roba, que una persona acumula al llarg dels anys? També ordinadors i memòries virtuals han estat arrossegats per la riuada.
Hi ha una víctima colateral d’aquest desastre: la confiança en l’autogovern del País Valencià i de retruc en el sistema autonòmic espanyol. Carlos Mazon i Alberto Nuñez Feijoo hi han contribuït de manera activa, cadascú a la seva manera.
La incapacitat del president valencià Carlos Mazon d’assumir les pròpies responsabilitats, començant per no explicar que feia aquella fatídica tarda, buscant endossar-les al govern central o a l’Estat (es digui Aemet, UME, Confederació Hidrogràfica del Xúquer o Pedro Sánchez), la seva falta de valentia i d’empatia amb les víctimes, és una prova de la incapacitat també de fer la feina que correspon al màxim responsable d’una comunitat autònoma. Carlos Mazon, arribat a les Corts Valencianes per primer cop el 2023, va optar per constituir un govern dèbil en el que ningú podés fer-li ombra. No va ser una aposta per un autogovern fort que aspira a tenir i desenvolupar totes aquelles competències que puguin millorar la vida dels ciutadans d’acord amb les característiques geogràfiques, econòmiques, socials, culturals, del territori. D’això va l’autonomia.
En definitiva: la primera exigència de l’autogovern es prendre-se’l seriosament i la primera responsabilitat del president es dotar-se d’un govern mitjanament competent en les seves atribucions. Costa molt de creure que un senyor que va fer vicepresident del seu govern i conseller de cultura a l’ex torero Vicente Barrera de Vox sigui capaç de liderar la reconstrucció de València. Encara que la posi en mans d’un tinent general retirat convertit en vicepresident del govern, llençant el missatge sempre inquietant de que per fer les coses bé cal comptar amb l’Exèrcit.
La resposta no la té Alberto Nuñez Feijoo que va optar ja el primer dia del desastre per demanar que el govern central es fes càrrec de l’emergència. Segurament per desgastar Pedro Sánchez (com s’ha vist amb la batalla per boicotejar el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta del Consell europeu), però fa un flac favor a l’Espanya autonòmica i al govern valencià del seu propi partit.
Crec que podem estar d’acord en que caldrà aprofundir en el concepte de cogovernança que es va assajar durant la pandèmia: compartir responsabilitats, quan calgui, entre les autonomies i el govern central permetent avançar, des de la col·laboració i la lleialtat institucional, en el federalisme pràctic. Es tracta de creure’s que Espanya és un estat compost i que les comunitats autònomes son peces bàsiques de l’estat.
A catalans i valencians ens interessa que l’estat de les autonomies funcioni (al conjunt d’Espanya, subratllo), no per uns hipotètics països catalans sinó per raons d’eficiència, per compartir objectius de desenvolupament econòmic, arrels culturals, i per aportar una manera de veure el mon des de la mediterrània que es una mirada diferent
Però el PP valencià no té les coses gens clares. Amb una evident voluntat de subordinació respecte a Madrid i amb incapacitat per teixir ponts amb Catalunya, no es un destacat defensor de l’autonomia més enllà del que això significa per tocar poder, administrar grans pressupostos i incidir sobre urbanisme i grans inversions. La política clientelar ha estat una constant en la trajectòria d’una organització que ha vist com la majoria dels seus presidents autonòmics han acabat als tribunals per causes de corrupció, entre ells Eduardo Zaplana que va ser el mentor polític de Mazón.
Rafael Pradas
periodista
@RafaelPradas
