L’escultura és una de les 7 belles arts clàssiques. Suposa la creació d’una figura o forma en les tres dimensions, amplada, longitud i profunditat, és a dir, de figures amb volum. La matèria utilitzada és plural perquè pot ser ferro, fusta, bronze, guix, marbre, alabastre, pedres de molt diverses textures i colors. A mi, personalment, m’agrada més l’escultura que, per exemple, la pintura, hi trobo més vida, m’interpel·la més. La puc observar de més a prop, puc tenir-la al mig i donar un tomb al seu voltant, mirar-la des de més una perspectiva.
Això ho hem pogut veure a la Pedrera, on s’exposa “Art en pedra” fins al 2 de febrer de l’any vinent. En un espai agradable, gaudinià, hi trobem unes 80 escultures d’artistes com Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi, Hans App, Louise Bourgeois, Luciano Fabro, Naum Gabo, Isamu Noguchi, la major part contemporanis, nascuts entre finals del segle XIX i principis del XX, de diversa procedència, però majoritàriament britànics, nordamericans i tres espanyols, Jorge Oteiza, Eduardo Chillida y Cristina Iglesias. Entre aquests escultors hi destaquen per ser referència dels demés Barbara Hepworth i Henry Moore.
El que em va cridar més l’atenció va ser que hi havia moltes pedres de característiques i colors diferents i les formes que els escultors han aconseguit modelar-hi. Pedra, pedra calcària blanca, marbre blau, marbre blanc, marbre vermell i marbre negre, ònix rosa, alabastre, i d’altres. És curiós com pots veure un tors humà en pedra, Torse d’homme, d’Eduardo Chillida, 1950. O un rostre en una peça de marbre blau llisa i amb un oval gravat de Naum Gabo, Blue Marble, 1977 o un con i una esfera amb marbre blanc, Cone and Sphere, de Barbara Hepworth de 1973. Pedres amb orificis, cubs, prismes, cilindres, esferes, pedres llises o rugoses.
L’exposició acaba en un espai didàctic, ‘La roca’, matèria prima, on podem conèixer què és una roca, de què estan formades i com es classifiquen segons el seu origen. A l’exposició també hi trobem a l’inici un vídeo amb una sèrie de fotografies dels artistes i al final podem seure per veure un documental on entendre més el procés de creació d’una de les referents, Barbara Hepworth.
Les pedres em varen fer pensar en els dòlmens (una fotografia hi és present a la sala), aquelles que han format part de muralles i catedrals, de claustres romànics i gòtics i les sis grans pedres de canteres d’arreu d’Espanya que podem trobar en l’espai de Memòria de la Presó de Dones de Les Corts.
Montserrat Garcia Llovera