El proper dimarts s’esdevindran 40 anys d’Under a blood red sky, disc en directe dels irlandesos U2. Sortí a la venda el 21 de novembre de 1983. Dels vuit temes que conté, un fou gravat a Massachusetts, dos a Colorado i cinc a Alemanya.
La importància d’Under… ve donada per diferents motius. D’entrada, és el primer àlbum live del grup, del qual sortí un vídeo molt difós a l’època. En segon lloc perquè aquells nois ja havien acumulat força material no sols per fer concerts arreu sinó per travessar l’Atlàntic i girar per Estats Units, per una banda, i fer el salt al continent, per l’altra. En tercer lloc, perquè aquelles posades en escena reflectien el to èpic del grup, marca de la casa. La gravació d’un concert, abans esmentada, i la seva posterior difusió van ajudar a cultivar aquesta imatge que s’ha associat a la banda i que ha perdurat fins a l’actualitat.
Abans d’aquest disc, havien gravat tres LPs d’estudi: Boy (1980), October (1981) i War (1983). Per tant, d’aquestes tres entregues sortiren les cançons que conformaren Under a Blood Red Sky: «I will follow», «Gloria», «40», etcètera. Esment a part mereixen «Sunday bloody sunday» i «New Year’s Day», ambdues d’October, perquè han format part del repertori fix dels dublinesos durant quatre dècades i fins ara.
Under… fou un punt d’inflexió per a Bono i els seus: es demostraren a si mateixos que podien actuar en olor de multituds, conquistaren els USA –país sempre necessari per fer-se un nom–, els consolidà com a banda planetària, i donà peu a una llarga i exitosa carrera que encara ara mantenen ben vigorosa.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam