Ara que parlem tant de l’Estadi Olímpic –perquè en breus hi anirà el Barça a jugar i perquè en només un parell de mesos hi hem vist actuar Springsteen (2 nits), Beyoncé (1) i Coldplay (4)–, volem recordar que els Rolling Stones hi van actuar el 2003, el proper 29 de juny es compliran vint anys d’aquell concert. Hi van cantar en el marc de la seva gira Licks World Tour (licks, en català, vol dir llepades, fent referència al seu famós logo de la llengua).
Els teloners foren de luxe: ni més ni menys que els Pretenders. Els Stones eren aleshores un quartet: Mick Jagger, Keith Richards, Charlie Watts i Ron Wood. Bill Wyman ja feia deu anys (1993) que havia deixat la banda.
Van obrir amb «Brown sugar» i van tancar amb «Jumping Jack Flash». Entre una i l’altra van interpretar quasi una vintena de cançons, la majoria clàssics de la seva carrera: «Start me up», «Angie», «You can’t always get what you want», «Simpathy for the devil», «It’s only rock and roll», «Honky tonk woman», «Street fighting man», «Satisfaction», etcètera. Però varen introduir en aquell repertori peces no habituals com «Don’t stop» (del Forty licks, 2002), «You got me rocking» (de Voodoo lounge, 1994), «Can’t you hear me knocking» (Sticky Fingers, 1971) o «Slipping away» (Steel Wheels, 1989).
Enmig del públic de la gespa hi van col·locar un petit escenari, cosa que han seguit fent en posteriors actuacions, per reproduir diversos temes, un d’ells «Like a rolling stone» de Bob Dylan, peça que ja ha passat a formar part de les seves set list des de llavors.
No cal dir que el Lluís Companys es va omplir de gom a gom, el que significa un aforament d’entre 50.000 i 60.000 persones. En aquell temps, internet no estava tan estès com ara, les entrades es van haver d’adquirir a través dels caixers de La Caixa, el que va comportar diversos col·lapses en el sistema. Per sort, Ses Satàniques Majestats també actuaren a Bilbao i a Madrid, pel que la gran demanda espanyola es va repartir entre les tres ciutats.
Xavier Barberà
Filòleg
@xbarberam