Si un esport desperta sentiments col·lectius és justament el futbol. El nombre d’aficionats al futbol és molt elevat, fins i tot a nivell mundial. El bon joc que va presentar la selecció del Marroc durant els partits celebrats a Qatar no va incapacitar la premsa d’adonar-se que Hakimi sempre s’acostava a la graderia on es trobava la seva mare, possiblement la seva millor seguidora i encoratjadora. Precisament va ser l’estreta relació entre mare i fill la que va cridar l’atenció fent que la premsa observés aquestes anades a la grada de Hakimi. Aviat van aconseguir la fotografia que buscaven, la del petó que la mare li va fer, acostant-se la cara del seu fill que tenia agafada entre les seves mans. En aquells moments, ja acabat el partit, que Hakimi li donés la samarreta a la seva mare va perdre tota importància doncs bona part de la premsa esportiva va reaccionar com la millor premsa rosa. Si bé a dia d’avui, gener del 2023, es desconeix l’autoria de la viral fotografia, sí sabem que el propi Hakimi la va penjar en la seu perfil d’Instagram.
A Barcelona el nombre de marroquins residents és molt gran, i bona part viu a Ciutat Vella, sobretot al barri d’El Raval on, justament un dels tants murs exteriors d’una casa serveix de llenç per les pràctiques amb pintures acríliques dels grafiters. El que ningú es podia imaginar és que entre ells s’hi troba un brasiler de naixement, que ha residit en força països i que actualment és a Barcelona. Sota el pseudònim @nadiemedicearte i de nom Diego, aquest no se’n va poder estar d’agafar les pintures i reproduir en la paret del carrer de la Riereta la fotografia viral de Hakimi. Aquest artista del dit Street Art va demostrar la seva perspicàcia quan va deixar les pintades existents a la vista, limitant-se a reproduir el que és més important de la fotografia, la imatge que formen mare i fill en el moment del petó. El grafiter va obviar l’entorn en què es va prendre la fotografia, evitant reproduir part de la grada així com del camp de joc. Tan sols l’hi importaven les dues figures protagonistes. Tot i que el personatge més important en l’esdeveniment esportiu era el futbolista, la imatge viral que reproduïa de la seva ma demostrava que la figura cabdal era la de la mare en plena demostració del seu amor maternal.
Per ressaltar-la, no es va haver de limitar a remarcar el seu perímetre pintant-te’l de color negre, sinó que va optar per pintar els dos personatges en una escala de grisos, tal i com es mostrarien en una fotografia feta a blanc i negre. Tan sols tenen colors les robes que tots dos vesteixen, colors que no són altres que els oficials de l’equip del Marroc: blanc, negre i vermell com se’ns mostra en la samarreta del futbolista. Així, la seva mare, vestida de negre per bé que la màniga dreta deixa veure que sota porta un jersei o samarreta de màniga llarga blanca, mostra l’esquena amb un mocador o roba vermella amb la vora blanca. Utilitzant aquesta gama cromàtica, l’artista la fa destacar de la resta de pintades tot i que va treballar en un costat de la paret, el lateral dret i inferior.
Ciutat Vella compta amb dos murals de temàtica emotiva i sentimental, el pintat per @nadiemedicearte i el fet a base de fotografies per Joan Fontcuberta, El món neix a cada besada a la plaça d’Isidre Nonell. Tots dos ens presenten el petó com la mostra d’afecte i estima més important entre les persones, per bé que en el petó de la mare al futbolista el que queda clar és el paper que també te la dona en la societat tradicional, i és el del foment i manteniment de les relacions entre els membres que integren la família. En el cas que tractem, ni la fotografia ni el mural d’El Raval mostren el cap de família, la figura paterna, sinó que pel que fa als sentiments són les dones que els perpetuen amb els seus valors. El món del Street Art i del Urban Art és fràgil i efímer. I ho és justament perquè aprofiten qualsevol paret per emprar-la com a suport, sigui una tanca d’obres, una porta o l’exterior d’edificis. Els grafiters són conscients que un altre pot, en qualsevol moment, pintar damunt del que hagin escrit o dibuixat, i és en aquest fet on rau la seva fragilitat i la seva permanència en l’espai públic. La durada en el temps del mural de @nadiemedicarte dependrà de futures intervencions, vinguin de la ma d’altres grafiters o d’un sanejament de la paret on està pintat. Caldrà veure si els valors artístics, esportius i emocionals superen la barrera del temps i de les voluntats humanes. El tema i la seva execució s’ho valen.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
