El preocupant maniqueisme d’Aragonès amb les dates

Recentment, en una entrevista a TV3, el president Pere Aragonès va qualificar l’1 d’octubre com «el millor que hem fet en aquest país en molt de temps. Si haguéssim d’anar enrere hauríem d’anar potser al 14 d’abril del 1931». Ho va dir sense despentinar-se ni pestanyejar. No discuteixo el valor de data rellevant de l’1 d’octubre, encara que no siguem sobiranistes ho admetem; i sens dubte valoro el 14 d’abril de 1931 com una data històrica amb majúscules.

Però en quasi 90 anys no destaquem res més? A mi se m’acuden unes quantes dates. El passat juliol vam celebrar els 30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona: amb actes, discursos, articles, reportatges, etcètera. Per tant, podríem convenir que el 25 de juliol de 1992, el dia de la inauguració, fou un dia històric, del qual sentir-se orgullós, i més tenint en compte que aleshores les tres institucions que ens governen remaven en la mateixa direcció: Ajuntament, Generalitat i Govern Central.

Crec que podríem també consensuar el 23 d’octubre de 1977 com a data importantíssima a Catalunya, doncs aquell dia retornà al país el president Josep Tarradellas, qui fins aleshores havia viscut a l’exili de Saint-Martin-le-Beau. Fou un retorn en olor de multituds, que culminà a la plaça Sant Jaume amb el famós «Ja soc aquí». No hi ha dubte que aquell jorn vam escriure una destacada pàgina a la nostra història col·lectiva, doncs l’autogovern començava a formar part del nostre ordenament polític.

O podríem citar el 15 de juny de 1977, el primer dia que els espanyols i els catalans votàvem per primer cop després de la dictadura, en una jornada esclatant i il·lusionant; i en podríem anotar més, cosa que no farem per no dilatar en excés el text.

En tot cas em preocupa l’oblit del MHP, doncs manifesta un preocupant maniqueisme al valorar només les dates en què ERC va ser protagonista, oblidant, segurament volgudament, que la història l’escrivim entre tots.

Xavier Barberà

Filòleg

@xbarberam

One thought on “El preocupant maniqueisme d’Aragonès amb les dates

  1. La memòria és selectiva, però les dades històriques no es poden amagar. Molt d’acord amb l’article.

Deixa un comentari