El record de Paco Candel en el seu barri començava amb una biblioteca inaugurada el 2006 al carrer d’Amnistia Internacional. Vuit anys després, la façana d’aquest edifici lluïa una placa de memòria històrica. Tot seguit, i ja en l’any següent, l’artista Ferran Soriano presentava la maqueta del que havia de ser el monument dedicat a Candel i els altres catalanes a ser ubicat davant la citada biblioteca. Ara, el seu record ens torna amb un mural al final del carrer de la Muga fet per encàrrec, fill directe d’un encàrrec previ. Com explica Jaume Fabre en la crònica d’Art Públic de Barcelona,[1] Candel va rebre un tractament monogràfic per una coneguda revista dedicada a la història que havia decidit que la portada la fes l’artista grafiter Roc Blackbloc, autor d’altres intervencions prou recents a Barcelona, com la del mural en una mitgera del mateix districte de Sants – Montjuïc, on ampliava escalada una fotografia familiar del 1941.[2] Donat el contingut dels articles publicats per la revista i donada la idiosincràsia de la relació entre el barri i l’encara forta presència de la traspassada figura de Paco Candel, l’encàrrec executat Blackbloc era com oli en un llum en casar-se amb l’esperit i el record veïnal.
El mural, adaptat al mur de les escales parcialment en recobrir només la part de major superfície, presenta dues imatges superposades. El rerefons escenifica com una fotografia antiga en blanc i negre un tram d’uns dels carrers del conjunt de cases d’Eduardo Aunós en una de les que Candel hi va residir per uns anys. Hi podem apreciar que la part més llunyana presenta construccions de nova planta, de major alçada respecte de les originals del barri i una de les quals esdevé el punt de fuga del mural, convertint-se en un apunt referencial de la transformació que s’hi estava produint fruit de l’especulació del sòl i de la pressió immobiliària. Superposat, veiem el retrat de mig cos de l’escriptor, dempeus, amb les mans a la butxaca dels pantalons, lluint les seves identificadores ulleres així com la seva característica barba i bigoti. Vestit amb una camisa lleugerament oberta, Candel no mira de front i mostra una actitud reflexiva i a la vegada desencisada. Molt possiblement, aquest retrat seu respongui a la voluntat de presentar-lo com una persona que observava, veia i analitzava abans d’escriure o de sortir al carrer per aixecar la seva veu junt a la veïnal.
Quant a la gama cromàtica emprada en el mural, aquesta juga amb el vermell i l’escala de grisos. El vermell s’aplica exclusivament per fer el retrat de Candel, mentre que en tota la resta del mural o el rerefons urbà que l’envolta es pinta amb l’escala de grisos. Si bé el vermell ajuda potentment a ressaltar el protagonisme atorgat a Candel (presentat a primera línia), també podem pensar que l’ús d’aquest color pot així mateix estar relacionat amb la violència de les càrregues policials en les manifestacions del barri, mentre que l’escala de grisos pot deure’s a què el rerefons urbà és des de fa un temps un barri que es va anar enderrocant puntualment fins la seva definitiva desaparició. Curiosament, aquest rerefons en grisos arriba a difuminar-se en el color del formigó, fent que aquella part del barri es fongui en l’espai com ja havia desaparegut en el temps. Aplaudim l’encert de Roc Blackbloc en resoldre la seva actuació a través de la que veiem com la pervivència del passat en el futur pot estar present amb actuacions com la d’aquest mural dedicat al Paco Candel.
[1] Aquest text és una part del Comentari publicat en Art Públic de Barcelona, www.bcn.cat, amb el codi 3608.
[2] Fabre, Jaume (2022), “Paco Candel i les altres barcelonès”, a: Art Públic de Barcelona. Vegi’s: http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=2724..
[3] “Sants, la pagesia a les arrels”, a: Art Públic de Barcelona. Pot consultar-se: http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=2711.
Carme Grandas
Historiadora de l’art
