Malbaratament polític

Ara, correcuita, ens adonem que cal estalviar. Fins i tot se’n farà una llei que ho reguli. Possiblement, és tard, com sempre, almenys en els factors geoestratègics que comporten restriccions i augments de preus que, ben segur, faran rics a uns quants i pobres a uns molts.

Se’n parla, i molt, de l’energia, i també de l’aigua. Es demana tancar aixetes, quan per la manca de manteniment es perden milions de litres que no van enlloc. I aquí rau el problema: no anar enlloc, no treure el màxim profit de l’escassa riquesa que es té. Podríem aplicar-ho als polítics que tenen la responsabilitat de gestionar les escassetats i també les abundàncies?

Tornem a l’energia com a base de la reflexió. En efecte, si tenim un kilowatt, el podem esmerçar en fer anar la rentadora, o la televisió o la guitarra elèctrica. Diem “o”, no “i”. La riquesa és limitada, encara que per alguns, obscenament, no ho sigui. D’acord? Doncs apliquem-ho a la política.

Cadascú individualment, i la societat com a col·lectiu, disposa d’una sèrie de recursos. Podem considerar com a tals el temps, els diners, els coneixements adquirits o l’energia vital (entusiasme, empatia amb els altres), i també factors socials, com la xarxa de coneixences. Tot això conforma la riquesa de cadascú. El problema és saber-la gestionar, i en el cas dels polítics, fer-ho per al bé comú, de tots, tots, els ciutadans compresos en el seu àmbit d’actuació. És així?

Al meu entendre, l’aprofitament dels recursos personals i socials en l’àmbit polític és netament millorable, i en especial a Catalunya. Amb el temps, i ja d’abans del 2017, s’ha anat implantant la pràctica del gest, per sobre del de la gestió. Mentre s’està esmerçant temps i energia en el primer, es deixa de fer la segona. Això pot venir provocat per diverses raons: la primera, la manca de capacitat personal. Vistos els resultats, dubto molt que si en Torra hagués penjat menys pancartes i s’hagués dedicat a governar, gaire cosa més n’hagués sortit, així que es dedicà a crear la seva figura d’agitador de fireta, que ben pagada va estar i ho estarà en el futur. Els fruits donats fan pensar que la inhabilitació no  va ser un càstig sinó una redundància.

Però també hi ha grans pèrdues d’energia en l’àmbit de la política entesa com a treball col·lectiu. L’exemple més sagnant és la situació actual del Govern, on dues forces declaradament antagòniques, s’espien, es fan travetes i malden per desacreditar-se, mentre van quedant les coses per fer. Quant temps, quanta energia, quanta força esmerçada en focs d’encenalls! Ja no es tracta d’un posicionament més o menys a esquerra o dreta, es tracta que mentre el vaixell afronta una tempesta que només ha fet que començar, al timó hi ha dos grups de tripulació que, sense mirar l’onada que s’apropa, es van donant empentes perquè si algú del passatge mira al pont de comandament, en vegi uns o en vegi els altres, lluint la gorra de l’autoritat. Fins i tot alguns passatgers aplaudeixen la baralla, el cop de puny mediàtic. Però els altres, cada cop més marejats, pensen en les paraules d’en Capri: “O ho diu vostè això de salvese quién pueda, o em dona la gorra i ho diré jo!” Posturetes, per mantenir la capacitat d’atribuir càrrecs (i mantenir els propis), d’afavorir un segment de la població en detriment d’un altre, però que no donen cap fruit.

Hi ha un tercer segment. He dit que es perd molta aigua per un manteniment deficient. Seria l’equivalent als gestors que dediquen els escassos fons disponibles per cobrir les necessitats del poble a altres temes menys prioritaris o fins i tot sumptuaris. Però també cal tenir en compte els qui, intencionadament, foraden la canonada. Ja sigui per agafar aigua, ja sigui per bretolada convencional. Sembla que en el món de la política aquest espècimen ha anat creixent i fins i tot agafant llocs preponderants. Ja no és el malbaratament dels actius de què es disposa mitjançant una gestió dolenta, indolent o prioritàriament focalitzada en el rival, és la nosa per la nosa. La nosa com a vocació, com a pla de futur. Caldrà parlar-ne un altre dia.

Antoni Cisteró

Enginyer Químic, llicenciat en Filosofia, diplomat en Sociologia i escriptor

Autor de “Participar hoy”

Deixa un comentari