A ple segle XXI és complicat en el primer món trobar una persona que no sàpiga llegir. Gràcies a la labor dels mestres en educació infantil i primària, dels pares i del moment en sí en el que vivim, la lectura és, a priori, òbvia que tots la sabem exercir. No obstant, no és el mateix llegir que saber llegir, i cada cop són més persones les que, sabent llegir, no volen fer-ho.
Un exemple clar és com hem normalitzat els joves la frase: “Prefereixo sortir de festa que llegir.” O, els no tant joves, dir: “A mi llegir m’avorreix, jo em canso de llegir.” He arribat a sentir literalment “no m’agrada llegir” o “odio llegir.”
Quina societat vivim i viurem si ens atrevim a dir això? Hem analitzat que és la lectura?
Llegir és un acte “no essencial” , igual que pot ser escriure, nedar, córrer, jugar, ballar o cantar.
Quan algú relaciona lectura amb avorriment, significa que no coneix encara el món de la literatura, que hi ha lectures i lectures… Òbviament no és el mateix llegir una oferta laboral o un testament, que un llibre de Javier Cercas o Almudena Grandes. El problema és que en el primer cas, estem obligats a fer-ho tard o d’hora mentre que en el segon pots no saber ni qui són ni llegir-los. I ho trobo verdaderament trist que algú pugui no conèixer figures literàries com aquestes o, com ha passat recentment, que hi hagin partits polítics com Vox que es neguin a votar a favor de fer a Almudena Grandes filla predilecta de Madrid després de la seva mort quan ha venut milers i milers de llibres i ha fet el nostre país més ric culturalment… Que a vegades pot ser tant important o més que econòmicament. Quan un partit polític es nega a fer un homenatge a una eminència de la literatura, està representant molt malament la cultura del seu país. Però després irònicament són els primers en donar lliçons de patriotisme…
Miguel de Unamuno deia que la cura al feixisme era la lectura… I cada cop l’entenc més.
Que ens estava dient? Primerament que és anormal ser feixista… I en segon lloc, que llegir és un arma per defensar-se de discursos populistes, del que serien actualment “fake news” o de vulneracions de drets fonamentals, retrocessos democràtics o de memòria històrica.
Ens hem acostumat a veure tot en una pantalla, més petita com pot ser un mòbil o més gran com pot ser un televisor. I comencem a relacionar la lectura com a un concepte arcaic, quan en realitat sense lectura no hi ha ideologia, no hi ha filosofia, no hi ha història, no hi han drets… La Bíblia, per exemple, està escrita per entendre la fe i complir-la en cas de ser creient practicant, però per arribar a complir la voluntat, primer s’ha d’haver llegit i entès, veritat? Doncs així amb tot. Cal llegir, cal saber llegir i cal també variar la lectura per aprendre a obrir la ment.
Tot el que escrivim, com aquest humil article mateix, està fet per ser llegit. I després de ser llegit, un llibre, una entrevista, una revista, un diari o millor, diversos diaris… Se’n pot aprendre molt.
Però a partir del moment que cada cop es venen menys llibres, tanquen més llibreries, hi ha menys gent a biblioteques o es visita “El Rincón del Vago”, una de les pàgines més utilitzades per alumnes espanyols on hi ha resums de llibres, és que alguna cosa no funciona.
Considero que és un greu error de la societat actual que hem relacionat llegir amb estudiar. I potser part dels responsables d’això és el sistema educatiu que pot tenir culpa com per exemple de fer lectures “obligatòries” en comptes de permetre llibres que puguin ser interessants per a un mateix…
Igual que hi han deures de redaccions lliures de X línies, per què no hi ha deures de llegir un llibre que t’agradi sense inculcar-te’l una assignatura o un professor? Conec un mestre que ho va fer i la nota de la classe més baixa va ser un 6,5 quan en principi “a ningú li agradava llegir.”
Jo mai he criticat que s’utilitzi el web del Rincón del Vago, de fet jo mateix he escrit en aquest web… Estaria bé entendre que la majoria són estudiants desesperats que accedeixen aquesta “web tramposa” perquè l’alternativa es suspendre. El dia que hi hagi un sistema educatiu basat en la lectura i es doni llibertat als alumnes d’escollir el gènere literari, estic seguir que, com passa a Finlàndia, aquestes plataformes ja no seran d’ús corrent ni necessari.
Un altre problema en el món de la lectura és la mida. Hi ha dos llibres fascinants com “El Petit Princep” o “Don Quijote de la Mancha” que tenen en comú que són les obres més llegides de la història però que en un hi cap gairebé a la butxaca i en l’altre necessitaràs una bossa gran.
A tots els lectors ens ha passat que hem vist un “totxo de llibre” i hem optat pel més curt… Sense anar més lluny passa amb el “El Quixot” que mencionava anteriorment. Però quan ja has llegit més llibres i veus qui el versiona, com pot ser en aquest cas l’escriptor Pérez-Reverte, em val molt més la pena llegir l’original de Miguel de Cervantes encara que sigui més llarg i dens.
Com tot en la vida, cal provar i tenir voluntat, i un cop ho has fet, tens tota la legitimitat més enllà que et comprengui o no de dir si et cansen els llibres de gran mesura o no.
Però si mai has llegit un llibre de 800 pàgines, no pots saber que és sent, per tant, fes-ho, igual et sorprèn quan l’acabis. Perquè el fet d’acabar un llibre i tenir-lo per sempre dins teu i poder-lo explicar o recomanar és una sensació molt agradable i gratificant.
Cal trencar urgentment amb el tòpic que només llegeix la gent que estudia literatura, que te poca vida social o que és intel·lectual. Sempre hi ha temps per llegir; Al metro, al bany, al anar a dormir… Si tots ho féssim, seriem una societat més forta i progressista.
Pot avorrir-te llegir la Constitució o el Codi Penal, evidentment. També pot no agradar-te les biografies i encantar-te la novel·la negre. Però és impossible que dels milions de llibres que existeixen de totes les generacions i països del món, t’avorreixin tots. Comença amb lectures petites dedicant-hi 5 minuts al dia i aniràs veient com et fas addicte en el bon sentit de la paraula.
Evidentment la vida no està dins un llibre, cal viatjar, treballar, anar al cinema, sortir amb la parella, fer un bon dinar… Però quan acabis de fer tot això i més, prova de llegir, perquè igual que dic que la vida no està dins la lectura, veuràs que alhora metafòricament viure és molt similar a un llibre, des de la pròpia portada que no ha de ser jutjada amb el contingut de dins, fins a l’última pàgina, que com tot a la vida, s’acaba i queda en el record.
Cesc Núñez
Assessor especialista en Protocol Institucional
@cescgalietti
