Els estudiants com a engranatge del capital

Un dels efectes que la pandèmia ha accentuat és el de la percepció d’inseguretat.No és que hagi augmentat enormement la delinqüència (tot i que això dependrà en part de quin camí de recuperació escollim en els proper anys), és també que el confinament, el tancament dels locals d’oci, etc, han causat problemàtiques abans minoritàries com per exemple els botellots, amb la corresponent dosi d’inseguretat que suposa pels veïns.
La solució però no és tan simple com des d’alguns partits volen fer veure. No només es tracta de tenir més policia, es tracta de construïr una estructura que sostingui la cohesió social i doni resposta a aquelles situacions que poden acabar vausant que una vida s’extravii. Es tracta de veure més enllà dels símptomes i atacar l’arrel d’aquests comportaments. Aquesta arrel pot ser la precarietat laboral, que fa que actualment tinguem treballadors que es troben al llindar de la pobresa, la manca d’oportunitats per als joves, el racisme, etc.

Lamentablement sembla que el món va cap a una altra banda endinsant-nos en el neoliberalisme més radical sense que ens n’adonem i a la vegada traient l’esperit crític de les generacions que pugen per fer-los encara més moldejables. La proliferació dels supermercats a domicili que et porten la compra en 10 minuts, com getir o glovo són un exemple de la inercia consumista i manca de sentiment de grup de l’ésser humà. Aquesta deshumanització, aquest individualisme i egoisme, enlloc de combatre’s es veu reforçat amb el nou currículum per competències que es promou a l’escola, centrat cada cop menys en el saber -per això ja tenim google- i més en preparar l’alumne per al mercat de treball. Problema: el coneixement ens garanteix les mateixes possibilitats d’emancipació a tots els ciutadans i ciutadanes, conforma el nostre esperit crític, al que no hi accedirem cridant a Alexa.

Ens dirigim a considerar a la resta d’iguals com a màquines, i el curriculum per competències ja inculca aquest xip als nostres infants, mers engranatges del capital.

Lu Pablo

Periodista

@lupabv

Deixa un comentari