Donat que anem a iniciar la setmana que celebrem el dia Europeu de la Mediació aprofitar per dir que és un dia per felicitar a tots els professionals que utilitzen la mediació com una eina de resolució alternativa de conflictes, ells contribueixen al fet que l’apoderament i la participació social igualitària es converteixin en principis rectors que guiïn les actuacions de les i els professionals de la gestió alternativa de conflictes, tot això en honor de contribuir a la consecució dels valors superiors de justícia i igualtat.
Però també és un dia per felicitar a tots aquells professionals que sense utilitzar la mediació, la coneixen, la valoren i la respecten. Aquest és el camí per generar la cultura de la mediació, i el que avui celebrem, difondre aquest mitjà eficaç de resolució de conflictes.
La Mediació ha vingut per quedar-se, tant la naturalesa polièdrica de la realitat social, com la disparitat de les controvèrsies que d’aquesta es deriven, han estimulat el recurs a instruments jurídics i socials complementaris al propi sistema judicial ordinari
Els mèrits de la mediació s’han capitalitzat a tot el món, amb moltes jurisdiccions que abracen el mètode com una manera diferent a la resolució de conflictes basada en tribunals. Ara s’ha convertit en una pràctica rutinària en diversos països, inclosos els EUA, amb la seva influència continua creixent a tot Europa, Sud-àfrica i Austràlia. De fet, alguns països fins i tot l’han fet obligatori.
Per tant crec que si mirem com estic fent ,el món en aquesta darrera dècada, llavors diria que la mediació està guanyant terreny, i que en el futur continuarà guanyant terreny. Hem vist legislació de mediació a tot Europa, portant la mediació amb més fermesa al sistema judicial que abans, i desenvolupaments similars a tot el món, així com en el dret internacional. Hem vist com la mediació es feia més coneguda per persones que no estan en el camp, i s’esmenta en els mitjans de comunicació amb més freqüència, encara que a vegades amb concepcions errònies. També hem vist com la formació en mediació continuava creixent i entra a les escoles i comença a entrar a les universitats. La consciència ha augmentat, i l’ús també, encara que potser no tant com alguns podrien desitjar.
Els referents dels anys 90 potser els sorprendria veure com increïblement la mediació té lloc a tot el món en entorns que no són tots alternatius als tribunals o litigis, no estan centrats en la llei o a l’ombra de la llei, i amb conflictes que requereixen diàleg i treball sobre les relacions, des de la mediació entre iguals a les escoles, fins a la mediació de la gent gran, fins a la mediació en barris i comunitats, a la mediació laboral, a la mediació en els serveis sanitaris, i molts altres. La mediació també es forma en diferents entorns de tot el món. Així que quan parlem del futur de la mediació, seria bo preguntar-nos què entenem per mediació i a quin tipus de professional busquem.
En definitiva la mediació és més diversa ara que als anys noranta, jo realment faria una aposta més allà dels interessos que són fonamentals pel concepte més ric de les necessitats, ja que es pot aplicar de moltes maneres diferents: necessitats materials substantives, necessitats de relació, necessitats d’autoestima, necessitats comunitàries i col·lectives, necessitats restauratives, necessitats de procés i, sens dubte, moltes més. L’apoderament que proporciona l’enfocament dels interessos i les necessitats, el major apoderament que comporta articular-los, i les oportunitats que es poden produir quan la mediació és capaç d’ajudar les parts i participants a comprendre millor les seves pròpies necessitats, així com les dels altres implicats, són tot el que fa de la mediació un model de futur.
Malgrat aquest optimisme, he de tancar amb un cert emprenyamenta, ja que en el cas d´Espanya, si bé és cert que estem evolucionant favorablement legislativament parlant, tant l´actual llei catalana com l’ esperat avantprojecte espanyol, també és cert que fa molts anys que sobretot desde l´àmbit públic no s´aposta per crear professionals reconeguts/des dins l´administració. De vegades cal pensar que no sols és tracta de legislar sinó de creure i conèixer el que vols potenciar. Realment si els dirigents tinguessin un real coneixement del que implica un bon professional de la Mediació apostarien per funcionalitzar i fer presents en llocs estratègics aquesta figura igual que passa en altres professions o oficis com els juristes, arquitectes o mestres que poden fer carrera publica i es fan visibles davant la societat.
I es que estem davant el naixement d’un nou professional en la resolució de conflictes, amb una mirada multidisciplinària, que té el seu origen en diferents camps del coneixement(Dret, educació, psicologia , treballadors socials, politòlegs, pedagogs, economistes etc etc) i al que se li ha d’exigir una màxima, que toqui, es manegi, senti i treballi dia a dia el conflicte. A aquest professional té que acompanyar-li tot un seguit de competències mediadores tals com l’empatia, creativitat, domini de la negociació, escolta activa, assertivitat, respecte, imparcialitat, paciència i un autèntic domini de la comunicació.
Tot això ens fa pensar que estem davant un open mind del perfil del mediador/a, on la professionalització ha de ser la bandera, on la metodologia a aplicar ha de ser la realitat i on els resultats de la pràctica legitimen als professionals que ho exerceixen en el seu dia a dia al reconeixement social.
Aquest és el repte de futur de la mediació, la visualització d’aquest professional on a part del suport públic garantint la qualitat del seu exercici cal fer per l´Administració quelcom més. . Només cal pensar que la iniciativa privada sempre va a un pas endavant al sector públic, i son molts els professionals que arrisquen creant empreses de mediació que van més allà de la concepció tradicional d´un bufet jurídic.
El món de la política faria bé d’aprendre una mica d´aquesta iniciativa privada, i per tant més allà que legislar la Mediació i la resta dels ADR, pensi en com pot enfortir la figura del Mediador/a perquè aquest tingui el reconeixement social necessari per tal que podem tenir una població saludable emocionalment. L´Administració Publica tindria que fer una aposta seria per introduir dintre la seves estructures una metodologia de Mediació interdepartamental coordinara, departaments que funcionin amb sistemes competencials no jerarquitzats on la formació amb mediació fos un eix fonamental per qualsevol concurs de mèrits. Una organització saludable és una organització que sap gestionar qualsevol conflicte i on els principals càrrecs de responsabilitats han de tenir un servei de mediació que en tot moment els pugui assessorar en diferents àrees d’execució. Aquest pas d´una manera de fer diferent de les administracions seria una modernització per aquestes i visualitzaria professionalment la figura del mediador/a.
Es fonamental per tal que avancem com a País i sortim de la situació precària que ens esta deixant una pandèmia que fem apostes serioses de introduir la mediació en tots els àmbits indispensables que com a comunitat és necessita, com és en la justícia, sanitat, educació i sector laboral i social.
A ningú se l´hi escapa que l’impacte de la COVID-19 ha estat arrasador, i és probable que la desacceleració econòmica resultant tingui un impacte durador. La pandèmia en si no ha presentat factors de conflicte intrínsecament nous en el context de la pau i la seguretat globals. Tanmateix, la pandèmia ha agreujat o complicat encara més una sèrie de tendències existents. No cal que us digui que la justícia, Sanitat, la pròpia Administració Publica , la societat Civil demanen degut a la situació delicada gestionar els conflictes de manera diferent, ja que cal ser més eficaços davant les dificultats donat que no tenim marge de maniobra.
El Secretari General de l´ONU, António Guterres, va descriure l´estat de la situació del món actual amb dues paraules “incertesa i inestabilitat”. Aquestes dues termes seguiran sent característiques del futur. Davant un món globalitzat, la naturalesa del conflicte s´ha de pendre més seriosament. Fer-ho requerirà abordar qüestions fonamentals que inclouen entre d´altres, apostar per una nova casta política més preparada que prediqui en l´exemple i això vol dir estar format en tot els principis mediadors i apostar per donar una visió publica i reconeguda al professional de la mediació tant econòmica com socialment davant un món que canvia duna manera frenètica i on els conflictes requereixen una gestió eficient i efectiva.
Finalment felicitar també a tots aquells i aquelles Advocades que tot i que la societat els hi atribueix el monopoli de la gestió del conflicte s´han modernitzat per formar-se en ADR més allà de l´advocacia, i que en certs moments exerceixen de mediadors/es i saben perfectament radiografiar les dues mirades professionals del conflicte amb la seva separació oportuna. Així com també cal fer extensible la felicitació, a aquells advocats/des que sense ser mediadors coneixen la mediació, la respecten, l’assessoren als seus clients i la deriven quan consideren que és necessari a un professional mediador/a, conscients que mai van a perdre la seva legitimació en el procés quan se’ls requereixi.
Moltes felicitats mediadores i mediadors!!!
Muchas felicidades mediadoras y mediadores!!!
Many congratulations mediators!!!
Beaucoup de félicitations médiateurs !!!
Jordi Casajoana Feliu
Gestor de Conflictes
Mediador & Advocat – Director del Màster ADR ICAB (Advocacia de Barcelona
jordicasajoana@imimediacion.com
