El descobriment de diverses vacunes que ajuden a mitigar els dolors de la covid-19 i que redueixen el risc d’acabar ingressat en un hospital o en una UCI han estat una enorme palanca perquè els col·lectius negacionistes i antivacunes hagin alçat la seva veu.
Avui en dia, gairebé tothom coneix algun familiar o amic que, pels motius que sigui, no es vol vacunar contra aquest virus. En el meu cas, fa unes setmanes vaig quedar molt perplex i sorprès (per no utilitzar uns termes pitjors) pels arguments que va emprar una persona que conec a l’hora de mostrar la seva ferma oposició a la inoculació de la vacuna. Ell assegurava que, independentment del creixement de contagis o de l’extensió del passaport covid a altres sectors econòmics, no es punxaria.
Una idea que va defensar al llarg de tota la xerrada és que “no sabem quina substància ens volen posar el cos” i ho va exemplificar dient que Kun Agüero, jugador del Barça, s’ha hagut de retirar del món de l’esport perquè se li ha diagnosticat un problema cardíac “després de vacunar-se contra la covid-19”. La veritat és que la idea i l’argument em van deixar bastant preocupat perquè si no ens fiem del que diuen els científics i els professionals mèdics i sanitaris, de qui ens fiem? Si no ens creiem als experts, que tenen anys de formació i experiència al darrere, a qui ens creiem? Si l’opinió i la tasca d’un investigador no val, aleshores qui té una veu amb suficient autoritat per merèixer ser escoltada?
El seu argument, portat a l’extrem, té com a resultat una societat que no estaria guiada per paràmetres com el coneixement, la ciència, la formació o l’aprenentatge, sinó que seria un món sense professions ni oficis i on tothom podria opinar i fer de tot.
Una altra de les afirmacions que va pronunciar és que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és un “organisme corrupte” del qual “no ens en podem refiar”. Al meu entendre, aquesta apreciació només es pot entendre des de l’òptica que l’OMS ha estat una de les organitzacions mundials que ha defensat amb més força i contundència que les vacunes contra el coronavirus han d’arribar als països econòmicament més febles.
Finalment, i després d’una bona estona de conversa (tot i que va acabar sent més aviat una discussió), va acabar assegurant que Espanya “és una dictadura” per les restriccions decretades per frenar l’avanç del virus i per la implantació del passaport covid. Aquesta persona té la sort que viu en una democràcia com l’espanyola perquè pot expressar la seva opinió lliurement i perquè pot acudir a un tribunal de justícia (independent) en cas que consideri que se li ha vulnerat algun dret.
La discussió em va deixar un mal de regust de boca. Vivim en una època on tenim més informació que mai (hauria de ser quelcom positiu) però, paradoxalment, la desinformació està creixent a velocitat de creuer. Moltes persones, per exemple, han deixat d’informar-se a través dels mitjans de comunicació, ja que creuen que no aporten informació contrastada i veraç. En conseqüència, “s’informen” escoltant o llegint a persones que actuen com si fossin periodistes o bé consultant pàgines digitals que presenten, en la majoria d’ocasions, informació de molta menys qualitat que els mitjans.
La millor vacuna contra la desinformació (i contra el fanatisme de les persones que el promouen) passa, entre altres, perquè els mitjans de comunicació recuperin la credibilitat perduda i apostin per informació i opinió de qualitat. És a dir, cal, avui més que mai, que els periodistes i els mitjans de comunicació actuïn de bàlsam contra les notícies falses perquè, com s’ha vist durant la pandèmia, aquestes poden arribar a ser un perill molt gran per la salut de les persones i, a més, poden ser l’avantsala de comportaments fanàtics i antidemocràtics.
Cal reforçar, en definitiva, el periodisme que està compromès amb la construcció d’una societat millor. I això passa, entre altres, perquè aquests traslladin a l’opinió pública el que diuen la gran majoria d’experts i professionals sanitaris: cal vacunar-se contra la covid-19 per protegir la nostra salut i la de la resta de la població, i cal que les dosis arribin a tots els racons del planeta.
