Fa anys que al voltant del 25 de novembre, Dia Internacional de les Violències vers les Dones, la premsa publica el balanç de l’any i són devastadores. Any darrere any les xifres van augmentant respecte a l’any anterior. Les dones assassinades a Catalunya van entre set a deu segons les fonts. Més d’onze mil denúncies i vuit mil ordres d’allunyament. Un centenar llarg de dones amb protecció policial les vint-i-quatre hores del dia i fan seguiment a més d’onze mil dones. El tipus de violències més representatiu es reparteix entre un 52% de violència psicològica, un 40% violència física, la resta cibernètica… Intolerable.
Mereix especial atenció l’augment dels joves agressors i les violacions a menors i a tot això cal afegir un aspecte alarmant: les creences d’un nombre important d’adolescents que creuen que la violència de gènere no existeix, que és una invenció de les feministes.
Davant d’aquestes dades i creences, cal ensenyar als joves models igualitaris per combatre altres pràctiques. Cal apoderar les noies per revertir les dades. Als països escandinaus estan posant en marxa algunes pràctiques amb adolescents amb uns resultants interessants, potser ens podríem emmirallar.
Tot i reconèixer l’esforç de les administracions contra la violència de gènere, ajudarà a avançar la prohibició als condemnats per violència vicària a visitar els fills, mesura reivindicada pels grups feministes. I l’estudi sobre la violència obstètrica aportarà altres pràctiques molt necessàries. Resta un llarg camí per una societat sense masclisme.
