Una setmana més ens llevem amb una agressió masclista que el govern arxiva a cop de tuit. Aquest cop una agressió sexual a una nena de 16 anys que havia sortit a celebrar Halloween. Tinc 20 anys més que aquesta noia i no me’n sé avenir com pot ser que la nit segueixi sent això. Com és possible que els carrers segueixin sense ser per a les dones; que els tinguem vetats sobretot a determinades hores de la nit. Per què encara avui els nostres pares han de seguir patint per si anem soles? Per què hem de tenir por d’anar per segons quins llocs fins al punt de condicionar-nos la nostra llibertat? No puc entendre com pot ser que les noies avui dia encara hagin d’anar amb la clau del pany de casa preparada per si cal córrer, amb el mòbil a la mà comunicant-se amb la resta d’amigues o amb els seus familiars, que hagin de decidir acabar abans la festa per la por al què, en la foscor i la soledat de la tornada a casa, la pot estar esperant. No és que abans ho entengués, mai hi ha hagut justificació alguna per aquesta violència que patim les dones, però si que considero injustificable que la cosa, en aquests 20 anys hagi fins i tot empitjorat.
Què és el que no s’està fent bé perquè aquesta xacra augmenti? I sobretot, farà alguna cosa l’actual govern?
Responguem la primera pregunta. Segons un informe de 2019 de la Fundació ANAR les agressions sexuals han augmentat en els darrers anys i s’ha passat en 10 anys de 2 casos de violacions múltiples a 10. A més, el perfil de la víctima és majoritàriament femení i en un 95’8% del casos l’agressor és un home. La fundació explica aquest augment degut al lliure accés que els joves tenen de la pornografia a internet, així com la manca de control parental. També l’expliquen a causa de l’expansió del grooming i sexting amb el ràpid accés dels joves als mòbils i per tant a les xarxes socials.
Responguem la segona pregunta. Farà alguna cosa l’actual govern? Sincerament, ho dubto. Ho dubto perquè el que tenim és una secretària d’estat d’Igualtat, Àngela Rodriguez, “Pam”, que defensa més porno i que dóna suport al sindicat de prostitutes Otras. “Hem de ser atrevides” ens diu la Pam “ens espanta parlar de sexe” afirma deixant entreveure que aquella gent que té pegues amb el porno o la prostitució és una beata i una reprimida que no sap el que és el plaer. No es planteja que si les feministes volem eradicar el porno i abolir la prostitució és per l’abús de poder i la banalització de la crueltat que se’n desprenen. No arriba a entendre que el problema d’arrel és la cossificació absoluta que s’està fent de l’ésser humà, i de la dona en especial.
Com a feminista el que m’agradaria és que l’actual secretaria d’estat no comprés el discurs capitalista de la llibertat i que no cregués que sóc una reprimida perquè no m’agraden les pel·lícules porno. M’agradaria que, junt amb la resta de polítics que poden contribuir a acabar amb aquesta xacra, es plantegi què és el que hi ha realment sota la pàtina del que anomena “empoderament”. Perquè si s’hi fixa veurà que el que hi ha són milers de nens consumint porno i integrant com a normal el que els seus ulls veuen: l’ús de dones com a simples objectes. Trossos de carn per a la seva única i exclusiva diversió.
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
