Des de fa unes setmanes, la premsa s’ha fet ressò de diverses notícies relacionades amb la trata de persones. Espanya és un dels països europeus amb més casos: unes 45.000 persones. La majoria són dones i menors amb la finalitat de l’explotació sexual procedents de diversos països de l’Est. L’any 2021, el nombre de víctimes d’explotació sexual i laboral va augmentar durant la pandèmia. Però també han augmentat els casos d’explotació d’homes sols, de joves no acompanyats i de famílies senceres per treballar al camp i moltes altres modalitats. Els casos es reparteixen per tota la geografia espanyola. La majoria de les víctimes són persones estrangeres, però s’han descobert persones del país. L’origen, la pobresa.
El cas més obscè és el d’home de més de setanta anys, sense família, que el van portar a Barcelona des de Romania amb les falses promeses de vetllar per la seva salut. Des del primer dia el van ubicar a pidolar al Passeig de Gràcia. Els tractants passaven a recollir els beneficis diversos cops al dia, i a la nit se l’enduien. L’home ha acabat acollit pels serveis socials i amb les dues cames amputades per la desatenció sanitària durant mesos. Recaptava uns tres-cents euros diaris.
I per últim, La revolta de les putes, un llibre d’Amèlia Tiganus, romanesa portada a Espanya per explotar-la sexualment. Va trigar molts anys a sortir d’aquest mal son. El llibre és molt interessant per la informació que divulga sobre l’organització d’aquest tipus de màfies. L’Amèlia ha passat de víctima a activista.
Encara no fa un mes que s’ha celebrat el Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones i Nenes. Tothom coneix la crònica de l’esclavitud, però en aquest cas la història es repeteix.
