Qualsevol persona que hagi realitzat cursos per a millorar el seu discurs, fonamental en la política, sap que un dels elements bàsics quan hom realitza una presentació és tenir clar l’objectiu i sobretot, el missatge; Allò que repetiràs fins a la sacietat per tal que els teu públic ho integri dins seu. Aquesta frase curta i fàcil de retenir que podríem definir com a tornada, o posant-nos més místics i emocionals, (cosa que cada cop va més en augment en política), el mantra. El dels independentistes seria en aquest cas “Ho tornarem a fer”. “Ho tornarem a fer” és la declaració utilitzada per seguir enganxant aquella gent que es va empassar l’ “embat democràtic” de l’1-O i que posteriorment van veure com la declaració d’Independència es desmaterialitzava en menys d’un minut. “Ho tornarem a fer” és la forma de reafirmar un discurs polític que s’ha basat simplement en això, en el discurs. El problema principal amb aquest mantra però, rau en el fet, que malgrat que no ho han tornat a fer, el fet que l’independentisme ho segueixi defensant permet a la dreta espanyola aprofitar per denunciar que “si els deixem ho faran”; l’excusa perfecta per no obrir el meló dels indults, sota el supòsit d’una reincidència que sembla que només s’aguanta mitjançant paraules altisonants que cada cop pateixen més del desgast del temps. Aquest mantra, en el que curiosament s’han aferrat les dues dretes, catalana i espanyola, només serveix per abonar el terreny de la confrontació, el terreny del “com pitjor millor”, dificultar poder sortir del conflicte i desestabilitzar i gastar el govern actual.
Però com es diu habitualment, fets, no paraules, per això la locució d’un mantra no ha de ser més rellevant que l’anàlisi dels fets alhora de parlar de l’indult. Com expressa Joan Coscubiela, “aquesta actitud pot considerar-se un error polític però mai ha de ser un obstacle jurídic”. I és que els indults el que han de perseguir és un objectiu pragmàtic com és la fi de les hostilitats i l’inici d’una concòrdia que pugui dur-nos a un diàleg amb el qual poder acabar resolent la situació.
Malauradament sembla clar que aquí, a Espanya, pocs partits polítics tenen sentit d’estat i posen la mirada curta en la recerca del poder pel poder, més enllà del poder per a resoldre els problemes reals dels ciutadans i ciutadanes. És més que probable que el govern de Pedro Sánchez es trobi sol, sense l’ajut d’una oposició més preocupada en amagar els seus draps bruts entonant a crits les paraules “ETA” o “Catalunya”, i que passi un fet similar a Catalunya, en la línia de la lluita pel poder que protagonitzen des de fa anys ERC i JxCat. La pregunta és si hi haurà prou valents per defensar una concòrdia que fa anys que reclamen molts catalans. En aquest sentit, els indults poden ser un intrèpid pas per a obrir-ne la porta.
Lu Pablo
Periodista
@lupabv
